Los Modernos

Dijous passat, abans de cert esdeveniment, donava una passejada pel centre de Barcelona i em vaig ficar a La Central Del Raval buscant un llibre. Mentre em mirava desconcertat la secció de novel.la germànica, gaudia del silenci i la pau que t’ofereixen de manera gratuïta les llibreries, i que contrasta amb els ritmes frenètics d’altres comerços del centre, ja siguin de roba, música, menjar o decoració. Suposo que hom necessita certa concentració per trobar allò que busca entre tant llom desigual.
Així, mentre els meus ulls acariciaven tots aquests lloms, sento de sobte una rialla ben forta, curta i seca, que ens va despertar del nostre estat hipnòtic a mi i a la resta de la botiga. Em giro i observo un noi somriure a les pàgines del llibre obert que llegeix. Somriu més, fa que no amb el cap, el tanca, el deixa a la taula de novetats i sospira en veu baixa: què bo… Mans a les butxaques i surt al carrer.
Benvinguts, membres del món literari, a descobrir-vos també com els freakies que sou, rient fora de lloc i temps, com qualsevol seguidor de Woody Allen a sales de cinema mig buides o qualsevol lector d’art seqüencial (còoooomic), que vol cridar l’atenció de com gaudeix ell de la seva afició.

Everything Is Average Nowadays

De les presentacions de llibre, com a outsider del món literari (ja m’esplaiaré sobre això en un altre moment) trec unes conclusions molt bàsiques: a) que una presentació igual no s’ha d’assajar davant un mirall; b) que millor ressaltar les virtuts d’un llibre davant les seves carències, encara que la credibilitat del ponent depengui d’una samarreta de Super Ratón comprada a Broadway; i c) que el Marc Romera no és tan graciós com el Sr. Garriga i això és ser injust amb els dos.

El que jo deia, conclusions de parvulari.

Meeting Point

In And Out Of Paris And London

Farcida d’anxova, hi ha qui es posa una oliva al Martini i d’altres se la posen a la Coca-Cola. Per evitar la monotonia. Pel contrast.
Hi ha qui expressa cap enfora i hi ha qui ho fa cap endins.

Caballitos Al Amanecer

Una paraula que t’agrada com sona?
Fins ahir a la nit la meva paraula preferida era “rúfol”. Ahir vaig pensar que potser canviava, ara m’agrada la paraula “literatura”. No pel què és. Simplement per com sona: Li-te-ra-tu-ra. És tan vilamatiense!

Aquest divendres 26, es farà la premiere mundial del primer recull de poesia de Sílvie Rothkovic, que es titula Helicòpter i l’edita Labreu Edicions dins la seva col.lecció Alabatre.
Per aquesta i altres raons (bàsicament perquè em dóna la gana), convido a l’autora a respondre un test silenciós.

Edites el teu primer llibre de poesia. D’on et ve la inspiració?
Normalment del dolor. A vegades de la por. Un cop em va inspirar un núvol que semblava una mandarina.

Si no hi ha dolor, no hi ha inspiració?
Si no hi ha dolor, no n’hi ha massa. Amb dolor no em refereixo a un dolor explícit sinó al dolor que és intrínsec a la normalitat i d’aquest sempre n’hi ha una mica.

L’últim llibre que has deixat a mitges?
No ho recordo exactament perquè me’ls deixo gairebé tots, a mitges. Em fa vergonya, però no m’he acabat Mestres Antics del Thomas Bernhard. Ho faré, ho faré.
El meu mític llibre a mitges és La Muntanya Màgica. Fa nou anys que m’espera amb el punt posat.

Què llegeixes al wàter?
El catàleg de l’Habitat. O el del Ikea, segons mercat.

Ens han dit que en els teus temps eres tota una hooligan.
Això és un mite, eh? Els meus primers poemes eren Laudrupistes.

Així que si et demanem un ídol de l’adolescència?
Home, el Laudrup era una cosa més d’infantesa. Amors platònics… erm… però un ídol és qui volies ser, no? Jo d’adolescent volia ser el Glenn Gould.

Provens del món de la música. L’últim disc que t’has comprat? O l’últim que t’han regalat?
Ara no compro molt perquè sóc pobre. Però me’n regalen. No sé si m’equivoco, crec que el Vincent Delerm.
La veritat és que se m’ha mort l’obsessió de comprar CDs o de piratejar-los. DVD val?

Si és musical…
Aleshores lo últim que m’han regalat és un DVD d’un cicle de lieder de Mahler. Els Reis.

Un geni del segle XXI?
Nascut al XXI? Jaja. Antony i Joan Miquel Oliver. Diga’m eclèctica.

I amb quin personatge famós aniries de marxa?
Jo no vaig de marxa. Quin pal.

Un mitjà de transport?
Helicòpter. Ja-ja. Bueno, el tren, però no a hora punta.

Quantes vegades et vas examinar pel carnet de conduir?
Teòrica un. Pràctica tres.

El treball més miserable que has fet mai?
Tocar en bodes. Jaja.

Es lliga tant a les bodes com es diu?
Es fa el que es pot però mai no triomfo gaire.

Un personatge de còmic?
La Cosa, dels Quatre Fantàstics. Em fa pena.

La mentida més bèstia que has dit mai?
No en dic si no són totalment necessàries i a menys les proclamo després! Quan dic una mentida, sovint me l’acabo creient.

Et menteixes molt?
Massa poc.

Has mentit en aquest test?
No conscientment.

Ets una blogger consumada. D’on va sorgir aquesta necessitat?
Consumida. Primer em van obligar, en plan ala fes-ho que és curiós. Em vaig animar bastant i em van acabar dissenyant l’espai actual. I gratis. Jo només l’omplo.
És una manera moderna de prevenir el càncer.

Doncs per acabar, ets capaç de recomanar-nos un dels teus posts?
Jaja. No vull parlar del blog! Yo he venido a hablar de mi libro.

Silvie Rothkovic, amb la col.laboració d’Albert Forns, al Sortidor.
Divendres, 26 de Gener a les 20.00h.
Plaça del Sortidor, Poble Sec.


About

Estàs llegint (o potser només mirant) PRODUCTES DE NETEJA, una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.

Anteriors

21.11.2008 a les 20:44h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Ràdio, Televisió, Transports.
Comentaris: 0

Stendhal Syndrome

Els rodalies continuen fent tard durant els mesos posteriors a les obres de l'Ave i Obama encara no ha fet res per solucionar-ho. Oficialment, tots els tertulians post-eleccions tenien raó: Obama és un bluf o fail. Ni Noel Gallagher ni Carlos Areces tenen carnet de conduir.
19.11.2008 a les 23:33h.
Categories:
Blogocosmos, Exposicions, Fotoblog, Música, Personal.
Comentaris: 14

Santos Que Yo Te Pinté

Els nostres convidats estan gaudint. La fusió de les nostres col.leccions de cd's ha provocat un allau de regals inesperats després de les postres o minuts abans de sortir per la porta amb l'abric a la mà. Tothom se n'enduu un de gratis quan ve a estrenar els nostres terres ...
17.11.2008 a les 17:34h.
Categories:
Fotoblog, Gastronomia, Personal.
Comentaris: 3

No Alarms And No Surprises

Curiosament, una nena de nou anys descobria el poliol aquest cap de setmana. Amb molt de sucre i a cullerades petites se'l prenia fins que sa mare li va dir que perquè no es bevia la tassa com la gent normal. La nena va fer una ganyota avorrida, va deixar ...
13.11.2008 a les 11:41h.
Categories:
Fotoblog, Gastronomia, Llengua, Manies, Personal, Sèries De Televisió.
Comentaris: 23

Coffee + TV

És un ritual ancestral. Jo dic "quedem per fer un cafè?" i em responen "però quin cafè si tu no en prens". No tenen cap pes els lustres que pot fer que em coneixen. No entenen per què utilitzo l'expressió "fer un cafè" si no en prenc. I jo sempre ...
11.11.2008 a les 15:45h.
Categories:
Diàlegs, Fotoblog, Gastronomia, Manies, Personal, Televisió, Viatges.
Comentaris: 9

Sympathetic Noose

Sembla que ens han regalat una Nespresso. Sense saber ben bé què és, sé que és una màquina infernal que és capaç de posar en dificultats al George Clooney davant una noia guapa i que, en un altre ordre de coses, fa cafè. Com de cafè no en prenc, me ...

Buscar

Flickr