'El domini que ja voldria la Monica Geller per a sí mateixa'.

Lo Insinuabas En Tu Voz Bebiendo Helio

Si m’haguéssiu preguntat fa dos anys, hagués respost que no, que si per mi fos, no li hagués explicat aquesta faula dels Reis Mags a un fill. M’hagués negat a ser partícip d’una ficció, la d’uns monarques de països remots que violen el sagrament del domicili particular amb nocturnitat per a deixar uns regals a canvi d’unes mandarines i aigua (per no parlar del senyor aquell gras, probablement alcohòlic, que ve del nord amb intencions similars o allò del tros de tronc que baixa del bosc a cagar cada any), on el nen queda com al marge de tot el que succeeix fins que arriba la gran decepció.
És possible que pensés així preveient el dia en el que hagués de enfrontar-me als ulls d’un nen que ha descobert tal fal·làcia, ja sigui per terceres persones, ja sigui per un escorcoll rutinari dels armaris o perquè els nens no són idiotes i són capaços de desencriptar els missatges codificats de les converses en clau que mantenim pares, avis i oncles pensant que “són massa petits i no se n’adonen de res”. Pensar en un nen que fa temps que ha descobert aquest teatre de nadal i és fa el suec per por a no rebre més regals és una cosa que em regirava l’estomac i una mica els budells també.
Us hagués dit que per la ficció ja estan els còmics, les pel·lícules, els llibres i els videojocs. Per a què complicar més les coses.
Però arriba el dia en el que tens una filla conscient del que passa al seu voltant. Que té amics i cosins i unes circumstàncies. I entre que et deixes endur per l’atmosfera i els fils musicals amb nadales, magnifiques la il·lusió de les coses i que, afronte-m’ho, tens uns valors i unes conviccions molt de pa sucat amb oli, on la paternitat està molt clara quan un no té fills i després un s’acaba menjant les seves paraules poc fetes i mig crues, acabes entrant en la roda que passa a ser la bola de neu de cada família per nadal.
A posteriori, l’Emma ha gaudit prou dels regals que li han dut. Ha gaudit més de la xocolata a la que ha tingut accès però encara més de totes les vegades que s’ha vist reunida amb els seus tiets i els seus cosinets. I, malgrat estic bastant segur de que no ha entès bé això de que els reis a qui va dir adéu pel carrer són els mateixos que van deixar el menjador de casa ple de regals, crec que va entendre perfectament el procés en cadena de cançó-violència física-excrement-regal del Tió de Nadal. Per tant, al final, bé. I suposo que, si ho mirem des del prisma més pragmàtic, és més senzill que anar a contracorrent (sóc conscient de com sona això però anar de hispter anti-natura, alternatiu i outsider en cadascun dels aspectes de la vida tampoc em sembla un argument sòlid ni lògic i tampoc és un debat que em vingui de gust ara mateix).
És tota aquesta il·lusió seva el que ha compensat el brunzit agut que he estat sentint tot aquest nadal a la orella dreta, la més conservadora.

Però no us enganyaré. Segueixo terroritzat pel dia en el que l’Emma ens miri diferent.

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

Yawny At The Apocalypse

Comprar llet en pols. Endreçar la casa. Reendreçar l’estanteria dels còmics. Fer cagar el tió amb l’Emma i la Sílvie. Entregar els regals de nadal. Encetar un nou blog sobre còmics Marvel. Aprendre a fer un estofat de vedella amb carxofes. Tornar-me a passar el Baldur’s Gate. Anar a la boda del meu germà. Dibuixar més. Aprendre a tocar la guitarra. Canviar de professió. Anar a viure a una casa de pedra i pissarra. Viatjar amb l’Emma. Veure-la d’adulta. Inventar la teleportació.

Ho tenia tot aquí, en un post-it. Coses pendents abans de l’apocalipsi. Perquè l’apocalipsi, si passa, només pot passar per nadal.

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

M’He Fet Ca Nostra I Ho Tenc Organitzat

Quan vaig adquirir l’iPad per a convertir-lo, com havia planejat, en un lector de còmics, ja feia temps que administrava una col·lecció descomunal de còmics en format digital. Després de molts mesos, aquesta és la manera amb la que he trobat l’equilibri entre gestionar una biblioteca digital i un lector.

L’escenari següent assumeix que l’usuari fa servir iOS i OS X. Estic segur que existeixen alternatives per a Android, Microsoft Windows i altres tablets amb les que no estic familiaritzat. Que serveixi de referència.

La Llibreria

Avui dia gairebé qualsevol editorial té la seva aplicació per a adquirir còmics directament en format digital des dels nostres dispositius mòbils (Marvel, DC, Image, Panini, Koomic) i a preus força competitius per sota de 1€. També hi ha botigues generalistes com ComiXology (tecnologia on es basen gairebé totes les anteriors) o PanelFly, que ofereixen productes de diverses editorials. Fins i tot, es poden trobar tradepaperbacks (recopilatoris) a l’iBook Store d’Apple. En aquesta varietat de botigues, però, l’oferta és molt limitada. Gran part dels continguts a la venda són només les novetats o els grans èxits més comercials, els còmics rarament estan traduïts i el ritme d’expansió de l’oferta recuperant material antic, clàssic o minoritari és lent. Per tant, queden fora de catàleg la majoria de… bé, queda fora quasi tot.
Assumint que ens fem per vies “alternatives” amb aquests continguts no digitalitzats oficialment o que encara no estan disponibles, ens podem trobar amb un sistema d’arxius per sobre dels 50.000 fitxers amb més de 1TB per a gestionar. És per això que es mostra més versàtil fer-nos amb un disc extern de 1TB o 2TB que emmagatzemar-los en la nostra unitat principal.
Aquesta situació és similar a moltes llibreries de música en mp3. Per aquests casos, normalment disposem d’un reproductor / gestor estil iTunes. Pel que fa als còmics, fa anys vaig trobar ComicBookLover, que malgrat no rep actualitzacions sovint, fa el que ha de fer: és un iTunes per còmics on administres els arxius a través de tags. I té client per iPad. És una mica bàsic però, pel que fa al gestor, no he trobat cap alternativa millor. Això sí, si sou dels que no poden ni veure l’Itunes, allunyeu-vos.
Més enllà dels arxius propietaris amb DRM que podem comprar a les botigues oficials, ComicBookLover gestionarà els formats més populars fora d’aquests àmbits. Aquests series els formats CBZ i CBR. En els dos casos parlem de simples arxius comprimits (fent servir ZIP en els CBZ i RAR en els CBR, d’aquí el nom) en els que s’ha renombrat l’extensió de l’arxiu. Si els descomprimim, a dins trobariem cada pàgina escanejada i numerada en ordre, a més o menys resolució, i en els formats habituals JPG o PNG.
Les diferències entre els dos formats són mínimes: el diferent protocol de compressió, on potser el CBR o RAR arriba a quotes lleugerament més altes de compressió o que els CBZ o ZIPs gestionen millor els tags.

I si del que es tracta és d’evitar els gestors perquè donen mals de cap, l’alternativa a tot això seria senzilla: tenir els còmics en carpetes, ben endreçats i numerats.

Accés a la llibreria

Un cop tenim la nostra llibreria organitzada, podem llegir els còmics directament en l’ordinador o passar-los a un dispositiu mòbil, que per això l’hem adquirit. No és necessari que la llibreria sigui enorme per a trobar-nos ràpidament amb un problema d’espai i de transferència. Probablement no ens cabran tots els còmics que tenim al dispositiu i connectar l’iPad cada cop que volem llegir un còmic pot ser farragós.
Hi ha diverses maneres d’alleugerir aquest problema des de l’iPad.

  • FileBrowser ens permetrà accedir des de l’iPad al disc dur del nostre Mac i transferir-nos els còmics que escollim (o qualsevol altre fitxer)
  • Pujar còmics a discs virtuals com DropBox, Box, SkyDrive o SugarSync farà que sempre els tinguem disponibles. és una solució ideal a través de connexió wifi ja que baixar-los via 3G probablement consumiria la tarifa contractada
  • iFiles ens permetrà gestionar des d’una única aplicació tots els discs virtuals anteriors

Llegir

ComicBookLover té un lector per iPad correcte però, de nou, massa bàsic. Aquest cop hi ha múltiples alternatives. Després de provar molts dels lectors de còmics disponibles (afortunadament n’hi ha dotzenes per a escollir), Comic Zeal és probablement el que destaca per estabilitat i prestacions. No fa una compressió o transformació extra de l’arxiu al passar-lo a l’iPad (és sorprenent la quantitat d’aplicacions que fan això) i, a més, ofereix un sistema de gestió d’arxius anomenat Slider, que pot semblar poc intuïtiu al principi però és molt potent un cop s’entén la filosofia, i ens ajudarà a manegar grans quantitats de còmics i col·leccions si es dóna el cas.

Només queda gaudir de l’experiència de tenir a l’abast gairebé qualsevol còmic que desitgem allà on ens vingui de gust quan ens vingui de gust, especialment els que no es troben editats, no estan catalogats o no tenim clar si ens agradaran. I no oblidar visitar les botigues especialitzades de còmics per adquirir els còmics que realment ens enamoren. No oblidar el tacte i la olor de la tinta i el paper.

Actualització: he descobert Ehon com a alternativa a ComicBookLover per a administrar la llibreria local de còmics.

No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.

Little Boys Have Action Toys For Brains

Jo, que sóc més de ciutat que un semàfor, resulta que vaig estiuejar durant anys a un diminut i sec* poble de Granada, als peus de Sierra Nevada, on hem dut l’Emma a que conegués la seva besàvia. És un poble típic andalús de muntanya (sense semàfors), de carrers buits que fan pujada, un campanar que toca a morts i on tothom sap els noms dels gossos que vagabundegen pel carrer.

De petit, acostumava a jugar per aquells camps els mesos d’estiu i algun Nadal també, entre oliveres i tarongers, on ara hi ha més cases que habitants. Podies agafar mandarines i préssecs directament de l’arbre i, al bar del poble, la Coca-Cola la servien sense llimona. Si la demanaves, et deien que t’apropessis al llimoner més proper i tu mateix.
No hi havia més activitat que aquesta: el bar del poble. També podies banyar-te al riu o caminar sense parar, com les passejades que feia amb el meu avi durant hores, fins el poble abandonat de la serra o fins al cementiri. Com podeu veure, Andalusia és tota alegría y color.
Ja de més gran, vaig deixar de córrer pels camps i me’n duia tones de còmics per passar-me l’estiu llegint. Crec que va ser durant aquells períodes d’adolescència al poble on vaig desenvolupar el gust per estar en aquell limb que et proporciona estar tancat a casa cada dia, amb la família o millor sol, les meves lectures i altres entreteniments. El plaer mai era total. Sempre romania en el fons la por a l’exterior**. La certesa de que aquells dies en blanc podien acabar-se.

Com algú va comentar, a un guionista de Lost le gusta esta foto.

En fi. Crec que la meva àvia ha estat bastant contenta de conèixer la seva primera besneta malgrat ja no se n’adona de les coses com abans. Previsorament, vaig fer servir el pitet on posa el seu nom ben gran però, fins i tot amb això, diria que hem marxat i encara no li havia quedat clar el nom d’Emma.

*per això suposo que m’acostumo ràpid a que les plantes de casa estiguin seques i mig mortes
**entenguis per exterior que arribés ma mare a fotre’m fora de casa a crits

No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.

The Future Here Is Shattered

Reconec que el que diré ara pot sonar contradictori després de la meva tendència imparable cap a lo immaterial però una de les coses que més feliç em fa és veure a la petita Emma gaudint més amb la catxarreria anàrquica de La Panera dels Tresors o amb un conte que mirant la televisió o trastejant amb els objectes artificials de la Fisher-Price moderna.
Probablement l’Emma creixerà en l’ocàs del suport físic musical. Ves a saber com estarà el paper. Sóc un defensor dels videojocs i les seves secrecions salivals per l’iPhone i l’iPad són, per altra banda, comprensibles. Però no vull que res d’això substitueixi els llibres de la mama, els còmics del papa i la col·lecció d’Astèrix que li estem comprant per a quan sàpiga llegir.
Les nenes modernes també poden tenir referents físics. Per aprendre a pitjar botons, passar pàgines i reconèixer l’autenticitat d’un marc de fotos o una pantalla tàctil.

Entenc que pel títol potser pensàveu trobar-vos un tractat sobre la situació socio-econòmica actual però lo meu sempre ha sigut l’escapisme. Abstraurem del terror pel futur. La crisis. La tensió. L’estrès. La llet de soja. El tofu.

Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors