'El videoarte no es una opción sexual'.

When I’m Pipe And Slippers And Rocking Chair

La normalització era això: samarretes de Kirby al Zara. I pensava l’altre dia a l’autobús (l’autobús m’està anant molt bé per a pensar, cosa que ara tinc la sensació que amb anterioritat no feia gaire sovint, amb l’aparent ofuscació que em produïen els transports soterrats) en un petit projecte / experiment. Es tractava d’aturar pel carrer a qui portés una samarreta de super-herois o que en fes referència, fer-li foto i preguntar-li si ha llegit el còmic que porta al pit. Esperaria cada vegada un “no” com a resposta perquè en això sóc com un antic culer.
I no sé què és el que desitjo més que l’Emma algun dia entengui del seu pare, si la seva afició pels còmics en plena maduresa o que el seu cervell bombollegi de tant en tant idees per a quedar-se en simplement això, idees que exploten i desapareixen.

La meva paperera de reciclatge està plena de bones intencions.

Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.

Frases Que Acaban En “Tía”

Jo sóc ciutadà del món. Em va agradar més el llibre. Em fan mal però després es donen.

Petites mentides de la vida moderna.

No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.

Señora De Las Alturas

Si observo la inabastable col·lecció de còmics, l’anterior quantitat desorbitada de cds o la descomunal sèrie de llibres que hi ha a casa, mai se m’acudiria pensar que no hi ha res a llegir o a escoltar. No seria només desafiar la lògica. Seria desafiar les lleis més bàsiques de la física.

La Sílvie obre l’armari cada matí i, davant el colorit panorama que formen les peces de roba, sempre expira el mateix comentari amb actitud decepcionada: “no tinc res a posar-me”. No li tinc en compte. Sé que no és la única en pensar que existeix un forat negre en cada armari i un quasar en cada prestatge de còmics.

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

Summertime Clothes

Diuen* que Les Botigues de La Roca del Vallés és un lloc de somni, fantàstic (m’atreviria a dir paradisíac) on hi ha centenars d’outlets on es pot comprar roba a uns preus sense competència ni rival. Jo no hi he estat mai, no crec conèixer ningú que hi hagi estat, ni tan sols confirmar que el lloc és real, però n’he sentit a parlar tant des de que era petit que l’he mitificat. Com l’illa de LOST, sembla ser un lloc que existeix però que ben bé no se sap on està i és difícil de trobar.

* qui ho diu? m’encanten aquests “diuen” impersonals i anònims

Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.

Everything I Write Is Shit

A aquestes alçades, és evident que eines com Twitter i Tumblr han acabat afectant la periodicitat, el contingut i la qualitat dels blogs en la seva forma més clàssica, com seria aquest. Això comporta uns efectes col·laterals: continguts dispersats i notificacions redundants i pseudo-spamiques en cadascuna de les xarxes socials on es connecta el blog. I una sensació inquietant: que, abans de Twitter, la nostra capacitat de síntesis era una vertadera merda i que, abans de Tumblr, compartien vertaderes porqueries com si fossin d’allò més rellevants.

Mirem la part positiva. Amb twitts com aquest potser us heu estalviat un post de tres-centes paraules sobre canviar el color dels cordons d’unes bambes.

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors