A una clínica privada de Barcelona, la televisió pels pacients és de pagament. Només encendre l’aparell (un Sony de model recent), un menú de configuració ens adverteix que no hem contractat cap servei, per tant, no hi ha emissió. Els packs que s’ofereixen comencen a 30€ (sic) però se’n troben de 7€. Irònicament, després de pagar, els canals de televisió disponibles són tots els que emeten en obert.
El pàrquing de pagament i el menú de 17,50€ em recorden la campanya de Mastercard i denoten el missatge subliminar d’aquesta clínica: la salut no té preu.

Aprofitant el cel blau i aquest aire net, he baixat al carrer a fer unes fotografies a l’edifici on es troben les nostres oficines. Coses del màrqueting. Gent fumant a les escales, cotxes en triple fila i el nostre cambrer de passeig. A l’horitzó, avionetes amb anunci, precursores dels banners i els popups.
Les pilotes de Nivea eren un spam molt més apreciat pels seus destinataris.

Amb unes expectatives modestes per aquestes vacances de setmana santa sense viatge, passejo per Sitges qual famós sense ser saludat, com quan em creuo el Joaquín Reyes o el Katiuskas i tampoc els saludo (deu ser perquè ara porto ulleres de sol, les meves primeres ulleres de sol en aquesta vida, i això imposa). He visitat per primer cop una comissaria dels mossos, a Sabadell, degut a certs vandalismes al meu barri a Barcelona (?!), les botigues de còmics posen el nou single de Portishead (que s’han baixat del internet) en repeat (i això que és Car-matxacón * a més no poder) i l’Oliver i jo coincidim en homenatjar el nostre anunci de televisió favorit.
No està malament per unes expectatives modestes. Per unes vacances modestes.

* Dedico aquest acudit a tots els nens i nenes de Santa Fe del Penedès.

Crec que estic per rebutjar coprotagonitzar un anunci d’aquests anomenats virals que m’han proposat rodar (dir interpretar seria excessiu). No faig més que veure’m com el Joey al tele-tienda, incapaç d’obrir un cartró de llet. Jo sempre obro les caixa de pastilles per on està el prospecte. Sóc un inútil.

I per virals, ja en tinc prou amb la grip (aquest és meu).

Jo no acostumo ni a jurar ni a prometre però juro i prometo que no m’he passat a Adidas aquest últim any (1, 2 i 3) per aquest anunci, prova irrefutable, per altra banda, que el llançament del nou àlbum d’Oasis està aquí al costat. Sóc fan però no tant. O sí.

[ Mode Mitificador Off ]
Posar-los al costat de la bandera i l’escut del Liverpool potser no ha sigut la millor de les idees.