Utopia Parkway

Barrut, una nit, ben entrada la matinada, ja fa molts anys, després d’un sopar encara amb els meus pares, vam anar a buscar el cotxe al pàrquing. El vigilant que ens havia de cobrar era un noi jove al que vam interrompre en les seves coses de fer de nit: llegir una pila immensa de còmics de la Marvel que tenia en un costat de la taula. Entre aquesta visió, la perspectiva de poder passar hores i hores mortes llegint sense grans molèsties, i l’obsessió que vaig tenir pels programes de ràdio nocturns durant un temps, va haver una època en la que vaig pensar que aquella era la feina perfecta en la franja horària perfecta.

Anys després, vaig tenir una novia que tenia un pare que treballava de vigilant en un pàrquing. Bata blava inclosa. S’aixecava escandalosament aviat. Però no va importar gaire. Jo ja havia mogut fitxa i feia, amb pas ferm, el meu camí cap a dibuixant de còmics frustrat i fracassat.

De Momento Abril

No hi ha revivial* possible pel que fa a això dels blogs. A diferència d’altres disciplines, és impossible que tornin els 60, els 70 o els 80 dels blogs. Si estirem la idea, difícilment poden tornar els 90. Però una mala memòria pot fer tornar una història antiga. Tenia la sensació de que ja havia explicat l’anècdota sobre l’home que observava aquella bola de gelat sobre l’asfalt. I no (o , ves a saber).
Fa unes setmanes vaig reivindicar el retorn de les radionovel·les estil anys 50 via podcast. Ara proposo un experiment al que anomenarem steampunk 2.0. Un nou gènere de blogs pensats com si haguessin estat escrits a les dècades dels 60, 70 o 80. O encara millor, principis de segle, anys 20, 30 i 40. I ambientem-los no nomes gràficament. Escrivim-los en situació. Així tindrem un lloc on tornar quan la creativitat i l’originalitat ens abandoni per sempre.

* no pot haver revival però sí reposicions. aquella opció de “post aleatori” no deixa de ser una reposició estiuenca

Stendhal Syndrome

Els rodalies continuen fent tard durant els mesos posteriors a les obres de l’Ave i Obama encara no ha fet res per solucionar-ho. Oficialment, tots els tertulians post-eleccions tenien raó: Obama és un bluf o fail.

Ni Noel Gallagher ni Carlos Areces tenen carnet de conduir.

Me Combocas / Me Conservas

Potser no tenim cap indici de miracles ni éssers suprems. D’absoluts inabastables ni d’hipòtesis improbables en les què creure. Potser les nostres necessitats avui en dia s’alimenten d’una altra manera o ho fan igual des de què l’ésser humà camina (sobre dues o quatre potes) per la terra. Potser l’univers és infinit o ens hi cap a una butxaca (sempre he volgut el meu propi universo de bolsillo).

Tuve ocho hijos, pero sólo me quedan seis. Dos murieron y en el cielo esten con Dios, que les tenga en su gloria i en conserva.
Cándida Villar.

Dels pocs intangibles científicament indemostrables, el sentit de l’humor (què és art).

A descubrir: Cuando Dios aprieta, ahoga pero bien de Guillermo Fesser.

Hay Un Hombre En Canarias

Periodista: (…) i a continuación, tenemos aquí a Siro Cofuerte, uno de nuestros científicos isleños más reputados internacionalmente, y que tiene como base de operaciones el Instituto de Astrofísica de Canarias, y que nos va a comentar los últimos avances en la materia. Bienvenido a Fauna Humana, Siro.
Siro: Pío.
Traductor: (xiuxiuejant) El Sr. Cofuerte dice que está muy contento de estar aquí y que siempre es un placer visitar Barcelona.
P: Agradecemos su presencia, Siro. Cuales han sido los últimos avances en lo que respecta al estudio de la nebulosa Villalobos?
S: Pío.
T: El Sr. Cofuerte dice que, tras descubrir el primer posible agujero negro de nuestra galaxia, el estudio de este segundo agujero situado en la nebulosa Villalobos está aportando grandes e interesantes datos a la comunidad científica, tanto nacional como internacional.
P: Muchas gracias por estar con nosotros, Siro.
S: Pío… pío pío… erm.. pío piopío… em pipío pío-pío.
T: Dice que de nada.

© Fauna Humana 1994 – 1996 – F&R Nosostros Dos Produccions.