Dijous vam tornar al restaurant gallec de L’Hospitalet ja mític a l’oficina per oferir menjar en grans quantitats, de qualitat i a molt bon preu. Pulpito, pimientos del piquillo, lacón i un chuletón d’1Kg per barba (erem 10). Vi (jo aigua), postres, cafès i xupitos. Tot uns 30€. Ens vam posar ben cegatos de menjar.
El dia següent, alguns estaven molt perjudicats. S’ha de saber menjar un chuletón de 1Kg. S’ha de saber.

El restaurant, que està a un fosc carreró estret prop de La Farga, té la seva típica tarja de visita a l’entrada. Posa: “se habla alemán” i hi ha una placa del FC Shalke 04.

M’he aixecat amb una sensació d’esgotament inusual. He fet un sprint per no perdre el tren i un segon per no perdre el Trambaix. Això ha acabat amb les poques forces que em quedaven. De què estic tan cansat?

Ahir em vaig passar la tarda amunt i avall sota la pluja. Les meves Converse estan una mica atrotinades i no els hi queda dibuix a la sola. Vaig passar-me el trajecte fent força contra el terra per no relliscar per les voreres (després d’algun petit ridícul). Difícil i antiestètic. I la cara d’ensurt que fas cada cop que estàs a punt d’anar al terra.
Ara no em sorprèn que avui les meves cames no responguin.

M’han rebentat una vena. I mentre faig pressió al braç durant 5 minuts per minimitzar el blau que duré tot el dia, penso que ja era hora de que fes fred. Si el que regeix la meva vestimenta no és l’estil sinó la temperatura ambient, en èpoques com aquesta anava per la vida com si tingues una malària crònica. Es pot curar la malària? Ni idea.

M’han rebentat una vena. I m’he oblidat d’omplir la pipeta amb orina. Suposo que, inconscientment, sé que pel matí no tinc punteria.

Altres aniversaris se’m passen per alt, com el d’aquesta weberia o d’altres, i altres dates les tinc entre cella i cella. Demà he d’aparèixer en dejú a l’oficina per a que em vampiritzin. I esperant que m’arribi el torn, igual caic rodó sobre la moqueta blava. Com si no fos prou complicat agafar els rodalies els matins d’avui dia.

Bec una Coca-Cola que sembla reparar el mal d’estomac què tinc per l’excés de gelat d’aquesta matinada degut a l’ansietat de no poder dormir. Com més vull, menys ho aconsegueixo. Serà que aquest cap de setmana ha passat massa ràpid. O m’ha donat massa el sol.