Supermassive Black Hole
Suposo que està bé que la pel·lícula de Wolverine hagi estat un blockbuster, més enllà de si és entretinguda o no (ves a saber, no l’he vist). Se la pot valorar, potser, per ser l’últim pas cap a la normalització:
- Aun leyendo tebeos?
- Um… Sí?
- Jaja. Tío, a tu edad… Por cierto, has visto X-Men Orígenes: Lobezno?
- No.
- Osti, pues mola cacho.
però jo la valoro més com a reivindicació dels peluts. Logan és el mascle pelut per excel·lència. Hugh Jackman és l’actor viu* més sexy del planeta. A partir d’aquí, la regla de tres es resol gairebé per sí mateixa.
Si es convertís en tendència, ara que he descobert que unes sessions de massatges poden costar com 400€, veig que els centres d’estètica podrien viure exclusivament d’això i les visites per depilació masculina es podrien reduir. Aleshores, els que criem pèl al pit deixaríem de sentir-nos una raça a part a les platges i les piscines al món.
Durant la primària, va haver una llarga època on, a l’hora del pati, sempre jugàvem a Star Wars i a mi em tocava sempre ser el Chewacca. Mai el Luke o el Han Solo (el Han Solo s’ho quedava l’organitzador del joc, que vivia obsessionat amb els personatges del George Lucas i, fins i tot, assegurava haver vist de veritat als protagonistes de la Guerra de les Galàxies a casa seva (sic) encara que sempre he pensat que volia aquest paper perquè estava colat per la nena que feia de Leia, de les més guapes de segon d’EGB i perquè, de tant en tant, queia l’escena del petó). A mi no em desagradava ser el Chewacca, tampoc. Poques línies de guió i representava ser el més fort físicament així que podia repartir tollinas per desfogar-me ja que em tocava ser aquest personatge per ser el típic nen a qui els seus pares han decidit fer-li portar melena.
Va ser com vaticinador.

Vaticinador? La cosa va evolucionar a jugar a ser Els Barrufets i a mi sempre em feien ser el barrufet inventor. No he inventat res a la meva puta vida.
* sóc tan fan d’aquest aclariment.
Hi ha 3 comentaris. Veure els detalls del post.
Hi ha 3 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 15/12/2008 a les 15:32h.
- Categories: Esports, Fotoblog, Manies, Personal, Reflexions Barates, Sexe.
- 3 comentaris.
- Conté 106 paraules.
Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 07/11/2008 a les 17:33h.
- Categories: Cinema, Còmic, Fotoblog, Música, Personal, Reflexions Barates, Sexe, Sèries De Televisió, Transports.
- 1 comentari.
- Conté 267 paraules.
Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 18/09/2008 a les 09:15h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Reflexions Barates, Sexe.
- 6 comentaris.
- Conté 185 paraules.
Love Is These Blues That I’m Singing Again
Aquests matins, el descampat al costat de la oficina, que ara és una zona d’aparcament però abans hi havia un parc i abans hi havia una zona de compra-venda de cotxes de segona mà però abans van furgar i van construir un dipòsit de deixalles subterrani que ha quedat cobert i dissimulat, fa més pudor que mai. Imagino els residus tòxics (sempre els imagino d’un verd fluorescent intens) fluint per sota els cotxes i mutant-los en Transformers, Herbies o aquell cotxe pelut que no era un cotxe sinó que estava viu i sortia als còmics que hi havia a la biblioteca de l’escola. Sóc incapaç de recordar el nom o el títol d’aquell còmic però sempre em fa pensar en l’Eric Castel (perquè estava apilat al costat) i en un company de classe entremaliat (eufemisme per gamberro) que, amb un boli Bic blau que escribe normal, va agafar un d’aquells còmics de cotxes i el va tunejar afegint globus i diàlegs de contingut pornogràfic amb enormes penis i ejaculacions per tot arreu.

Potser, de treballar tants anys tan aprop d’aquests residus, són ells els que m’han mutat a mi i m’han dotat de poders extraordinaris (a saber: imposició de mans i radar).
Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.











