'Malgrat la crisi, segueix sent gratuït'.

In The Backyard

Quan un és petit i vulnerable, els còmics, com qualsevol altre mitjà d’escapisme, fan d’escut. Si un pensa en les seves ferides mentre llegeix, fan menys mal. La realitat física esdevé relativa. El que de veritat importa és la realitat dins del cap.
Quan un és un adult i la seva vida i els seus somnis queden embargats pel banc, els còmics també serveixen per a fugir endavant.
En una societat on ja no hi ha serveis educatius i socials, on no hi ha atenció sanitària ni seguretat, amb els seus còmics, el Bet aparca la seva tenda de campanya al jardí posterior d’una casa.

Podeu anar (heu d’anar) a veure In The Backyard, fins diumenge, al Tantarantana, l’obra de la companyia Noctàmbuls, amb text i direcció de Jaume Miró. Podeu anar perquè és l’obra guanyadora del segon premi Art Jove 2011 del Govern de les Illes Balears o podeu anar perquè sou homes i dones de bé. Vosaltres mateixos.

No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.

Lo Viejo Es Lo Nuevo Y Lo Culto Popular

Mentre buscàvem els Adults Normals d’en Jaume Miro a la secció “Teatre.Obres” de La Central del Raval, un actor català d’origen germànic observava frustrat la secció “Art”. Ganyotes de no entendre res. Gesticulacions de no trobar el que s’està buscant.
Estimat actor que has treballat amb Tarantino i Greengrass: l’obra de teatre que buscàvem la vam acabar trobant nosaltres mateixos a la secció “Poesia.Novetats”, sent més efectius que el servei informàtic de la llibreria. Per tant, sigui el que sigui allò que buscaves, et recomano abandonar la secció “Art” i anar, per exemple, a la de “Còmic”. Ves a saber si així tens més sort.

Un últim consell, actor que vas protagonitzar el film Good Bye Lennin!: demana per la secció de “Còmic”, com se li ha dit tota la vida. Les noies arrufen el nas quan se’ls pregunta per la secció “Novel·la Gràfica”. Sense complexes.

Nota de l’autor: les seccions de la llibreria La Central que apareixen entre cometes en aquest post s’haurien de llegir amb vocòder.

Hi ha 9 comentaris. Veure els detalls del post.

No Sé Cómo Te Atreves

Allà per l’època ancestral en la que estudiava cinquè de bàsica, es van repartir els rols per una obra teatral amb intenció de perpetrar-se públicament davant de tota l’escola. Em va tocar d’arbre. Estàtic durant tota la funció, amagat darrere les cartolines marrons que simulaven el tronc i amb els braços oberts, simulant les branques però venint a ser més un càstig que una altra cosa, vaig passar-me tota l’obra al fons de l’escenari.
Quan va acabar l’educació bàsica, vaig perdre el contacte amb gairebé la totalitat dels companys de classe. Posteriorment, va ser amb la totalitat més absoluta. Vint anys després, hi ha qui insinua organitzar una reunió d’antics alumnes. No penso anar per por a que no entenguin la meva broma d’entrada: “Hola. Em recordeu? Sóc l’arbre”.

La memòria traumàtica dels infants és extremadament selectiva. El Facebook el carrega el diable.

Hi ha 3 comentaris. Veure els detalls del post.

You’re A Nightmare

Fa dues nits vaig somiar que assistia (de nou) a l’espectacle teatral de Faemino Y Cansado. Malauradament, el Faemino estava malalt i només apareixia a l’escenari el Cansado. Micròfon en mà, decidia tirar endavant amb el xou sense el seu inseparable company. Als pocs minuts de començar, es quedava en blanc, oblidant completament el guió. Jo patia realment per ell. El veia amoïnat. Suant. Fent esforços per recordar el text però només recordava petits fragments aleatoris. Quan la situació era ja insostenible, es ficava la mà per la part interior del darrera del pantaló i treia el que ell anomenava el seu invent per desviar l’atenció en moments de crisi: una pala de ping-pong amb forma de guitarra elèctrica. La platea esclatava amb una sonora i unànime ovació.

Aquesta última nit he somiat amb el capítol que està encara per emetre de Lost. O sigui, fent honor a l’estructura temporal no-lineal de la sèrie, he somiat amb el capítol que s’emetrà demà. Un flashforward en tota regla. No vull desvetllar cap detall per evitar possibles spoilers però puc avançar que, en un moment donat, el Jack es queixarà amargament davant dels altres losties, Kate y Sawyer, sobre la situació actual de l’illa, amb la següent sentència: “Aquesta illa comença a semblar-se perillosament a Formentera. Se suposa que ha d’estar deserta però, a l’hora de la veritat, està a rebentar *“.

Jo no he estat mai a Formentera però no són genials aquests guionistes?

* en el somni, el Jack deia realment “a rebentar”, literal i català

Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.

La Risa Anida En La Boca Del Necio

Ahir diumenge vam anar a veure el Joaquín Reyes al teatre Capitol amb entrades. I dic “amb entrades” perquè la Júlia es va presentar pensant-se que n’havíem comprat una per ella i era que no. Qué chasco! Va confondre l’entrada extra per Astrud que vam comprar per error el divendres passat (fem públic l’odi totalment justificat que sentim pel servei del Tel-entrada) amb aquesta obra de monòlegs. Potser podria haver intentat emular el dia que vaig entrar a Faemino y Cansado sense entrada fa uns anys.
Què fas quan tens una única entrada comprada per error i separada de les dues que has comprat intencionadament? Doncs comprar la del costat i així en tens dues extres i et gastes el doble de diners per error. Pot semblar un acte estúpid però té una lògica inherent. Sempre resultarà més difícil revendre una entrada única i solitària que dues, pel allò d’anar acompanyat. El fet és que ens hem gastat 100€ en dues entrades per Astrud. Això és ser fan.
I ara intentarem revendre les altres dues entrades, les quals la Júlia sembla que ha acceptat, tota capcota, tornant a casa amb bajonazo segur per no haver pogut veure el Joaquín i haver demostrat poca comprensió lectora pel que fa als sms’s. I això que eren sense k’s ni abreviacions. Júlia, t’estimem.

Us preguntareu què tal el Joaquín Reyes, no? Doncs va fer gala d’un humor “a veces fino y a veces gordo” que ens va deixar amb l’ojete torcío de la risa*.

* les meves aspiracions a crític cultural han vist millors dies

Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors