Batman: Robin, aquesta nit et dono el Batmòbil.
Robin: De veritat?
Batman: Sí, apunta: 678…

All Star Batman & Robin #001 per Jim Lee.

Fins que no em toca fer la declaració d’hisenda, mai penso en la meva assegurança de vida (obligatòria, of course). D’aquelles que lliuraran a tercers dels meus préstecs immobiliaris. M’he passat el trajecte en tren d’aquest matí pensant que no tinc cap tipus de testament o document que reflecteixi la meva voluntat envers les meves propietats i que se’n farà de totes elles. No hi haurà discussions per veure qui es queda el meu sofà tronat però què se’n farà de la meva extensa col.lecció de còmics? I dels cd’s? Terror.
Per si aquest document 2.0 tingués mai alguna validesa legal, com a última voluntat demano que m’incinerin sense cerimònies, gràcies. La resta… per la resta serà massa tard.

La resta inclou també aquest blog. Demano que, arribat el moment, s’activi el plugin de Wordpress que mostri de manera aleatòria o random un post diferent cada dia. La versió 2.0 de les reposicions a TV.

Que sí. Que Portishead, Los Campesinos!, Hidrogenesse, The School, Madonna, Vampire Weekend, Cola Jet Set, Pupille, The Little Ones, Björk Gusdönmontofîr o Kanye West. Però acabo d’escoltar Two Of Us i, fos per la Linda o fos per Lennon, els Beatles eren grans com una casa de pagès i no els poden culpar dels que van venir després com no podem culpar a Radiohead de Coldplay o Muse. I és que muchos de mis gustos son comerciales aunque luego me hago el finolis (Joaquín Reyes dixit).

You and I have memories longer than the road that stretches out ahead…

Avui no tinc res no-professional a teclejar excepte que dissabte em vaig creuar a Via Layetana, perdut qual turista, al Joaquín Reyes i em vaig quedar amb les ganes de fer-li un Galliano. Galliano!

Es que la moda, eso es pa mear y no echar gota. Si nos pasamos mogollón. Yo, un montón, desde luego.
John Galliano.

María Patiño, periodista i tertuliana de lo ajeno, apareix per televisió no només per parlar de l’actualitat del cor sinó que també anuncia electrodomèstics o estris per la llar. Un sempre suposa que una marca escull com a imatge la personificació de certs valors que vol transmetre. Un exemple és la Nicole Kidman, pàl.lida, de pòmuls brillants i plastificats com la Nintendo DS, anunciant el Brain Training. Ella, al seu saló de revista d’interiors, vestida de blanc, amb aquest to Apple desvirtuat, transmet perfectament el missatge: si jugo al Brain Training, arribaré als 40 com ella. La Patiño, en canvi, tindria certa credibilitat anunciant café. O tot el contrari, alguna infusió relaxant o tranquil.litzants en píndoles diàries (tres, una cada vuit hores).
La credibilitat és important. Si no, mirem al Fernando Alonso. Qui no s’ha fet de la Mútua Madrileña a aquestes alçades?

Foto: Sílvie Rothkovic venent el meu pis.