María Patiño, periodista i tertuliana de lo ajeno, apareix per televisió no només per parlar de l’actualitat del cor sinó que també anuncia electrodomèstics o estris per la llar. Un sempre suposa que una marca escull com a imatge la personificació de certs valors que vol transmetre. Un exemple és la Nicole Kidman, pàl.lida, de pòmuls brillants i plastificats com la Nintendo DS, anunciant el Brain Training. Ella, al seu saló de revista d’interiors, vestida de blanc, amb aquest to Apple desvirtuat, transmet perfectament el missatge: si jugo al Brain Training, arribaré als 40 com ella. La Patiño, en canvi, tindria certa credibilitat anunciant café. O tot el contrari, alguna infusió relaxant o tranquil.litzants en píndoles diàries (tres, una cada vuit hores).
La credibilitat és important. Si no, mirem al Fernando Alonso. Qui no s’ha fet de la Mútua Madrileña a aquestes alçades?

Foto: Sílvie Rothkovic venent el meu pis.

Els tres nivells de credibilitat, de menys a més, són “he rebut un email on”, “ho he vist a les notícies” i “conozco a alguien que le ha pasado (un amigo mío puede).

Ho tinc tot aquí en vermell blau verd.
Thom.

Oda a l’analogia. Als partits de bàsquet i als viatges familiars. Putos DVD’s. Avui el món s’hagués pogut aturar, excepte per un petit tremolor, cada cop que aquesta cançó ha acabat. Com amb els antics pauses.

Ahir, al voltant de la mitja nit, creuava la ciutat a tota velocitat per la Diagonal, de Francesc Macià a Glòries, amb mig calzone de pernil, xampinyons i salsa picant al cistell del Bicing. Quina sensació tan agradable el poder seguir innovant 30 anys després. El Parc Del Clot es mostrava fred i solitari excepte per una única persona que passejava un gos de nom Bono, estrella del rock, a lo mejor de las más influyentes y de las más acojonantes y de las más buenas junto a Carlinhos Brown, que también tiene muy buen fondo aunque es un poco cansino, la verdad. Un parell d’hores abans, el meu colega Bruce, natural de Califòrnia però establert a Denver, Colorado, es mostrava preocupat per saber si érem conscients de que Bicing és una terminologia marketiniana de la mateixa manera que es mostrava enamorat per aquest servei tan poc fiable com atractiu. I jo em deia a mi mateix que qualsevol text que comença amb un complement circumstancial acostuma a ser una porqueria avorrida. Amb excepcions.

Yo no soy muy de leer pero este verano, como no tenía nada que hacer, he leído mogollón de libros en la piscina. Pero nada, que ahora no leo porque yo no soy mucho de leer.
Pija número 3 de 16.

Veure la cara d’il.lusió d’algú a qui li fas un regal adequat és d’aquelles sensacions agradables que no eclipsen ni un restaurant de gestió antipàtica com és el Fúcsia al carrer Laforja. M’he passat el cap de setmana amb el prefiero no, no, no de La Casa Azul esmicolant-me cada petit tros de cervell que no està ocupat pensant en la següent setmana de feina, els negocis immobiliaris familiars i una futura visita a París (seguro que fue en París?). Tant esgotat el dec tenir que, ja fa setmanes, pateix aquesta dislèxia generalitzada de confondre els noms de tothom i, malgrat dins meu, sempre sona la paraula correcta, no dic a res ni ningú pel seu nom a la primera. Serà La Casa Azul o els maleïts Galliano i Enjuto. Jo què sé.
Em quedo amb un d’aquests moments irrepetibles i divins, on vols que el temps s’aturi.

Dios mío, que estoy viendo en Amazon! Un DVD con los mejores programas de Saber Y Ganar comentados por Jordi Hurtado desnudo de cintura para abajo y de regalo un libraco: Ruta De Los Mejores Paradores, edición de lujo cartoné. Todo 6.99.
Comprar.