La model Judith Mascó explicava a TV3 que els seus inicis pel que fa al món de la moda van començar amb la típica història del “senyor” que se t’apropa un dia qualsevol pel carrer i t’ofereix fer un anunci.
Darn! Jo vaig dir que no! Ara seria el nou Mark Waterloo segur.

Avui dia, les connotacions que genera un home que s’apropa a un menor pel carrer i li ofereix fer anuncis o ser una gran estrella del futbol han canviat irremeiablement. Avui dia, som desconfiats i la puerta fría ha mort. Fins i tot el contacte telefònic està acabat. Millor envia’m un email, please.

El mètode científic: l’observació. Període: del 13 al 22 d’Agost.

a) Un documental de cap de setmana calcula que 1 de cada 10 nens no és fill del seu pare legal. Em preocupa més el fet que, si els números són certs, és força improbable que totes les dones que han sigut infidels s’hagin quedat embarassades en una relació extramatrimonial i això dispararia l’estadística d’infidelitat. Tampoc sabem si els amants són homes casats o no ni la quantitat d’homes casats que son infidels ja que no hi han conseqüències ni a curt termini (9 mesos) ni a la llarga, a no ser que t’enxampin. I en relació amb això, és evident que els homes tendeixen a ser enxampats més sovint i els números demostren que elles dissimulen millor. De totes formes, en alguns moments, el documental donava la desafortunada impressió de que les dones hagin de ser més putes que les gallines per un tema purament hormonal, cosa també pertorbadora.

b) Abans de la tempesta d’avui, a la L5 del metro, un home feia múltiples fotos a l’anunci del Corte Inglés, on surt la noia rossa d’il.limitades cames de Camera Café, amb el seu mòbil. Apuntava sempre de cintura cap avall.

c) A l’alçada de les estacions de Cornellà o Badal, normalment es fa el canvi de conductor del metro. El conductor mascle acostuma a sortir dient-li al seu substitut “ala, todo tuyo”. En canvi, quan es tracta d’una conductora, es fa dos petons, xerra i riu durant 3 o 4 minuts de rellotge amb la seva substituta davant la mirada furiosa dels passatgers que, com jo, veuen com perdran el seu proper transbord. El semàfor verd observa desafiant a mitja alçada.
No he observat substitucions mixtes de moment. L’experiment roman (i romandrà) incomplet.

I en un altre ordre de coses, per què li diuen papada? Perquè si li diguessin mamada, portaria a confusions.

Buenafuente s’ha acomiadat aquesta nit d’Antena 3. I s’ha acomiadat amb humor. Suggerint que igual fa un programa de viatges com Sardà perquè “Antena 3 ya me ha preparado las maletas” (sic). La broma històrica i recurrent de “aquest programa va tard” al final li ha passat factura. S’ha acomiadat amb humor i amb sa mare de convidada. Com quan al Sense Títol portava el seu pare i el pare de l’Oriol Grau en smoking.
A mi em quedaran els bons records i coincidir amb el Gasset: quan la TV prescindeix d’un programa d’aquest tipus, és que alguna cosa no funciona en aquest mitjà. Cosa evident, també.

El míster no me ha convocado porque dicen que he robado balones del club pero es mentira que yo haya robado los ceniceros. Es mentira. Si me “desboca” le devuelvo la billetera y aqui no ha pasado nada.
Juanfran.

Demà se’m convoca a començar de nou una altra vegada. Y aquí no ha pasado nada.

El constipat que et reclou a casa té com una de les seves avantatges el redescobriment de la televisió, en especial, la programació de matins i, més concretament, els debats d’esmorzar polítics. Aquestes últimes setmanes, només calen cinc minuts de telenotícies per veure que, amb la que ens està caient a sobre, més val que tots anem a veure l’exposició Quan Plovien Bombes al Museu d’Història de Catalunya. Així, a part de no oblidar, al menys sabrem on aixoplugar-nos si torna l’àguila aquella o, com diu el Chuspi, la bandera con el pollo ese.

L’exposició és gratuïta.