Ho tinc tot aquí en vermell blau verd.
Thom.

Oda a l’analogia. Als partits de bàsquet i als viatges familiars. Putos DVD’s. Avui el món s’hagués pogut aturar, excepte per un petit tremolor, cada cop que aquesta cançó ha acabat. Com amb els antics pauses.

Ahir, al voltant de la mitja nit, creuava la ciutat a tota velocitat per la Diagonal, de Francesc Macià a Glòries, amb mig calzone de pernil, xampinyons i salsa picant al cistell del Bicing. Quina sensació tan agradable el poder seguir innovant 30 anys després. El Parc Del Clot es mostrava fred i solitari excepte per una única persona que passejava un gos de nom Bono, estrella del rock, a lo mejor de las más influyentes y de las más acojonantes y de las más buenas junto a Carlinhos Brown, que también tiene muy buen fondo aunque es un poco cansino, la verdad. Un parell d’hores abans, el meu colega Bruce, natural de Califòrnia però establert a Denver, Colorado, es mostrava preocupat per saber si érem conscients de que Bicing és una terminologia marketiniana de la mateixa manera que es mostrava enamorat per aquest servei tan poc fiable com atractiu. I jo em deia a mi mateix que qualsevol text que comença amb un complement circumstancial acostuma a ser una porqueria avorrida. Amb excepcions.

Yo no soy muy de leer pero este verano, como no tenía nada que hacer, he leído mogollón de libros en la piscina. Pero nada, que ahora no leo porque yo no soy mucho de leer.
Pija número 3 de 16.

Veure la cara d’il.lusió d’algú a qui li fas un regal adequat és d’aquelles sensacions agradables que no eclipsen ni un restaurant de gestió antipàtica com és el Fúcsia al carrer Laforja. M’he passat el cap de setmana amb el prefiero no, no, no de La Casa Azul esmicolant-me cada petit tros de cervell que no està ocupat pensant en la següent setmana de feina, els negocis immobiliaris familiars i una futura visita a París (seguro que fue en París?). Tant esgotat el dec tenir que, ja fa setmanes, pateix aquesta dislèxia generalitzada de confondre els noms de tothom i, malgrat dins meu, sempre sona la paraula correcta, no dic a res ni ningú pel seu nom a la primera. Serà La Casa Azul o els maleïts Galliano i Enjuto. Jo què sé.
Em quedo amb un d’aquests moments irrepetibles i divins, on vols que el temps s’aturi.

Dios mío, que estoy viendo en Amazon! Un DVD con los mejores programas de Saber Y Ganar comentados por Jordi Hurtado desnudo de cintura para abajo y de regalo un libraco: Ruta De Los Mejores Paradores, edición de lujo cartoné. Todo 6.99.
Comprar.

La model Judith Mascó explicava a TV3 que els seus inicis pel que fa al món de la moda van començar amb la típica història del “senyor” que se t’apropa un dia qualsevol pel carrer i t’ofereix fer un anunci.
Darn! Jo vaig dir que no! Ara seria el nou Mark Waterloo segur.

Avui dia, les connotacions que genera un home que s’apropa a un menor pel carrer i li ofereix fer anuncis o ser una gran estrella del futbol han canviat irremeiablement. Avui dia, som desconfiats i la puerta fría ha mort. Fins i tot el contacte telefònic està acabat. Millor envia’m un email, please.

El mètode científic: l’observació. Període: del 13 al 22 d’Agost.

a) Un documental de cap de setmana calcula que 1 de cada 10 nens no és fill del seu pare legal. Em preocupa més el fet que, si els números són certs, és força improbable que totes les dones que han sigut infidels s’hagin quedat embarassades en una relació extramatrimonial i això dispararia l’estadística d’infidelitat. Tampoc sabem si els amants són homes casats o no ni la quantitat d’homes casats que son infidels ja que no hi han conseqüències ni a curt termini (9 mesos) ni a la llarga, a no ser que t’enxampin. I en relació amb això, és evident que els homes tendeixen a ser enxampats més sovint i els números demostren que elles dissimulen millor. De totes formes, en alguns moments, el documental donava la desafortunada impressió de que les dones hagin de ser més putes que les gallines per un tema purament hormonal, cosa també pertorbadora.

b) Abans de la tempesta d’avui, a la L5 del metro, un home feia múltiples fotos a l’anunci del Corte Inglés, on surt la noia rossa d’il.limitades cames de Camera Café, amb el seu mòbil. Apuntava sempre de cintura cap avall.

c) A l’alçada de les estacions de Cornellà o Badal, normalment es fa el canvi de conductor del metro. El conductor mascle acostuma a sortir dient-li al seu substitut “ala, todo tuyo”. En canvi, quan es tracta d’una conductora, es fa dos petons, xerra i riu durant 3 o 4 minuts de rellotge amb la seva substituta davant la mirada furiosa dels passatgers que, com jo, veuen com perdran el seu proper transbord. El semàfor verd observa desafiant a mitja alçada.
No he observat substitucions mixtes de moment. L’experiment roman (i romandrà) incomplet.

I en un altre ordre de coses, per què li diuen papada? Perquè si li diguessin mamada, portaria a confusions.