Encara No He Begut Ni Gota

Durant els anys que no vaig tenir carnet de conduir vaig arribar a tenir més coneixements sobre el Batmòbil o el Blackbird de l’Escola Xavier que sobre un cotxe. Estava més familiaritzat amb un portal interestel·lar que amb conduir. Era incapaç de recordar que feia cada pedal i tots aquells botonets del salpicadero* no em deien res però creia que els comandaments de l’Enterprise tenien una lògica.
Ara que miro catàlegs de cotxes nous amb especificacions tècniques, pensava que la situació hauria canviat amb el temps però me n’adono que no ha canviat res. Cavalls. Potències. Abeésses. Xenon no era el drac que invocaven les boles a Dragon ball? Nunca me entero de nada.

També és evident que conduir et canvia el caràcter. Esto es así. Pensava que a mi no m’afectaria perquè mai he sigut rondinaire. Adjudicava el fet de veure’m renegant al volant durant els llargs trajectes en cotxe aquestes vacances a que, en aquest període de temps tant llarg fins que m’he tret el carnet, he envellit una eternitat. Tinc més canes que mai però suposo que el que passa és que he envellit mentalment i se me ha espatllat el caràcter com es talla l’all i oli. I que cada cop sóc menys tolerant.
És aquell viratge conservador que et proporciona l’edat.

Enyoro quan era un simple copilot. Fins i tot enyoro quan podia seure darrere. Limitar-me a mirar el paisatge. Quan seure al seient del copilot era emocionant perquè era un seient que pertanyia a un Adult.

* sé que és quadre de comandament però salpicadero em sembla un mot genial. i també reivindicaria esquitxador