No suporto els vídeos 1984 dels trens de rodalies. Aquell on un home fa tard a llogar un pis que ha vist en un anunci perquè utilitza el cotxe per arribar-hi, patint caravanes infernals, mentre que la dona arriba puntual i es queda el pis ja que ha escollit anar en tren. Fins i tot, li dóna temps a caminar tranquil.lament i sense presses, gaudint de la ciutat i del cel blau. Vaya temes a tocar, puntualitat, transport públic, rodalies i habitatge, quan en hora punta el tren porta el seu endarreriment habitual de cada matí. Això és crispació i no els diaris gratuïts. Los tomates… por las nubes!!
Suporto menys els llits clàssics, també coneguts com a llits ceba o lasanya, amb llençol, manteta prima, manteta gruixuda, cobertor i quinze coixins. No dormo còmode entre tantes peces que acaben desencaixant-se, caient o enroscades a una cama.
Per compensar tanta negativitat, desenterraré de la ment, d’allà darrera el crani, on els records d’infància s’amaguen, un joc de cartes anomenat Mil Kilómetros, que consistia en anar traient cartes amb valors numèrics (kilòmetres) fins arribar a mil a la vegada que putejaves al contrari amb cartes càstig tals com sin gasolina, semáforo rojo, accidente o pinchazo.
Si teniu una (1) edat, heu jugat segur. Encara diria més, heu jugat amb els vostres cosins.