Café Con Cebolla

Sé de gent que critica els Wiki’s però busca certeses en el Google. Com deia ahir, hi ha certs comportaments que estan de moda, i un és no contrastar res. O tot. Quant de mal ha fet el internet per a tothom en general i el Google en particular.
Llegia al Jenesaispop una crítica del nou àlbum d’Air on feien un paralel.lisme culinari entre el so d’aquest duet francès i el pa: sense sal o “amb tumaca”.
Durant una de les meves múltiples visites als US (em delecto en aquest complement circumstancial), a la carta d’un restaurant a Califòrnia vaig veure un plat amb una salsa d’acompanyament anomenada “alioli”. Vaig somriure cap endins i, quan l’extremadament amable i servicial cambrer apuntava la comanda, vaig preguntar-li de què era aquesta salsa i per què es deia així. I fent-me cinc cèntims dels ingredients i la preparació, vaig poder comprovar que era all i oli del de tota la vida. Quan jo ja preparava el meu inici de frase més habitual en aquests viatges: “No, és que jo sóc de”, per sorpresa va sentenciar la seva diatriba amb un: “bé, però la trobaràs a tot arreu, ja què és tradicional de Califòrnia, molt típica d’aquí”. Adéu somriure i ja podia esforçar-me jo en explicar-li a) el significat etimològic del seu “ali-oli” i b) l’origen geogràfic de la salsa (a Califòrnia ningú sap on està Barcelona, que a part de ser un bon títol per un llibre, també és veritat). El cambrer em mirava amb cara d’escepticisme primer, incredulitat després i de passotisme al final i, amb un parell de “sí, sí, ya, ya”, i em va deixar allà, dubtant de que parléssim del mateix i que probablement em confonia ja que deia que aquella salsa era Californiana de tota la vida.
Jo sí vull saber el procés i l’origen de les coses, així que penso que marxo a comprar-me una càmera que faci fotos tan xules com la de la portada de l’àlbum de Richard Hawley i després contrastar qui eren els dos senyors que passaven per darrera, si va ser accidental i si saben que han quedat immortalitzats per sempre en un àlbum de veritat interessant.


About

"La gran majoria de blogs tenen principalment contingut personal, malgrat alguns s'especialitzen en tecnologia o qualsevol tipus d'expressió artística, fotografia, cinema o música, i formen part d'una xarxa social més ample. Aquest tampoc."

Anteriors

23.07.2008 a les 12:17h.
Categories:
Blogocosmos, Fotoblog, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 11

Wrapped Up In Books

Internet té qualitats com que qualsevol confusió et porta a algun lloc. Cap (o gairebé cap) de les persones a qui la seva cerca a Google (o altres) els han dut aquí, realment buscaven res relacionat amb el contingut que ofereix aquest blog. Però aquí acaben. I no es queixen. ...
22.07.2008 a les 12:42h.
Categories:
Cinema, Feina, Fotoblog, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 3

Oh! Vanity

Una de les meves jefas em va dir, farà un any i escaig, que li recordava al protagonista de The Science Of Sleep de Michael Gondry. Un tipus que no encaixava en una feina gris i avorrida i que hauria d'estar fent qualsevol altre cosa excepte romandre en una oficina ...
21.07.2008 a les 12:50h.
Categories:
Fotoblog, Manies, Personal, Somnis.
Comentaris: 2

Why Walk When You Can Run

Aquests dies tanco els ulls i no veig més que caixes, xifres i rajoles hidràuliques. Fa uns dies (setmanes), vaig obrir-los i, durant aquells segons (minuts) en els que romans al llit, cara amunt i amb la mirada perduda al sostre, recuperant tota la informació del dia (la setmana), em ...
18.07.2008 a les 11:57h.
Categories:
Fotoblog, Manies, Música, Personal, Transports Públics.
Comentaris: 13

Stainless Style

La Reich i jo compartíem la malaltissa mania (que sovint acabava en discussió) de mirar els mapes del metro fixament per comptar quantes parades hi havia entre l'origen i la nostra destinació. Maximitzant el rendiment del temps. El càlcul era un minut i quaranta segons per estació més un extra ...
16.07.2008 a les 11:21h.
Categories:
Fotoblog, Llibres, Personal.
Comentaris: 4

I Fought In A War

Quan sigui president, prohibiré el pa integral. Emili Romera. La primera secció de caixes pesades acabaran en un soterrani fins que trobem uns prestatges millors on posar el seu contingut. La segona secció de caixes lleugeres aniran a la meva habitació d'adolescència. La resta? La resta de coses seran abandonades. Algunes ja ...

Buscar

Flickr