I Poured My Aching Heart Into A Pop Song

El meu disc dur on Time Machine s’encarrega de fer còpies de seguretat es diu Uatu. L’anterior es va dir Weller. El disc on estan les pel·lícules guardades es diu Jarvis i el que conserva les sèries de televisió es diu Hannon. Els meus iPhones s’han dit Liam, Noel i Bowie i els meus iPads Genís i Morrissey. El disc dur pels còmics s’anomena inevitablement Kirby, el MacBook Pro es deia Linus i l’iMac actual té nom de Celestial.

L’iPod va ser batejat com a Lennon i és mort.

Hello Kitty Kat

Tenim un nou membre a la família. No és tracta d’un germanet per l’Emma malgrat els rumors que ha generat el braç fantasma en aquesta foto. Però, en part, sí que és un nou germanet per alguns elements de la casa, com es veu a la foto més a baix. Es tracta d’un nou iMac de 27″ que ha de substituir el meu defenestrat Macbook Pro (2006) i fer de nau nodrissa per la resta d’aparells.

Gràcies al programa HCI a través del Fnac hem aconseguit un bon preu (una rebaixa al voltant del 40%) i això em va fer decidir-me pel model de 27″. Pensava que la pantalla em menjaria però la taula és prou profunda i ample i les mides que vaig agafar eren correctes: hi cap.
La màquina és veloç (és clar que, comparat amb un ordinador de fa 6 anys, qualsevol cosa em sembla veloç) i la pantalla d’una qualitat brutal i amb una manca de reflexes que és sorprenent. Els altaveus, situats sota la pantalla, sonen prou bé. Malauradament, a través del programa HCI no es podien fer modificacions i només estaven disponibles els equips base així que he hagut de prescindir de Fusion Disks o el SSDs. Per tant, encara hi ha espai per a millorar el rendiment (una opció seria un disk extern SSD ThunderBolt per al OS X).
Externament, les extremitats finíssimes de la pantalla criden l’atenció. És extremadament silenciós, fins i tot quan el processador és exigit, i molt net pel que fa a la distribució de cables malgrat l’accés als ports USB, ThunderBolt, etc. podria ser millor.
I fins i tot diuen que la pantalla em posa moreno.

Mostres del procés d’unboxing aquí, aquí i aquí.

M’he fet ca nostra i ho tenc organitzat

Quan vaig adquirir l’iPad per a convertir-lo, com havia planejat, en un lector de còmics, ja feia temps que administrava una col·lecció descomunal de còmics en format digital. Després de molts mesos, aquesta és la manera amb la que he trobat l’equilibri entre gestionar una biblioteca digital i un lector.

L’escenari següent assumeix que l’usuari fa servir iOS i OS X. Estic segur que existeixen alternatives per a Android, Microsoft Windows i altres tablets amb les que no estic familiaritzat. Que serveixi de referència.

La Llibreria

Avui dia gairebé qualsevol editorial té la seva aplicació per a adquirir còmics directament en format digital des dels nostres dispositius mòbils (Marvel, DC, Image, Panini, Koomic) i a preus força competitius per sota de 1€. També hi ha botigues generalistes com ComiXology (tecnologia on es basen gairebé totes les anteriors) o PanelFly, que ofereixen productes de diverses editorials. Fins i tot, es poden trobar tradepaperbacks (recopilatoris) a l’iBook Store d’Apple. En aquesta varietat de botigues, però, l’oferta és molt limitada. Gran part dels continguts a la venda són només les novetats o els grans èxits més comercials, els còmics rarament estan traduïts i el ritme d’expansió de l’oferta recuperant material antic, clàssic o minoritari és lent. Per tant, queden fora de catàleg la majoria de… bé, queda fora quasi tot.
Assumint que ens fem per vies “alternatives” amb aquests continguts no digitalitzats oficialment o que encara no estan disponibles, ens podem trobar amb un sistema d’arxius per sobre dels 50.000 fitxers amb més de 1TB per a gestionar. És per això que es mostra més versàtil fer-nos amb un disc extern de 1TB o 2TB que emmagatzemar-los en la nostra unitat principal.
Aquesta situació és similar a moltes llibreries de música en mp3. Per aquests casos, normalment disposem d’un reproductor / gestor estil iTunes. Pel que fa als còmics, fa anys vaig trobar ComicBookLover, que malgrat no rep actualitzacions sovint, fa el que ha de fer: és un iTunes per còmics on administres els arxius a través de tags. I té client per iPad. És una mica bàsic però, pel que fa al gestor, no he trobat cap alternativa millor. Això sí, si sou dels que no poden ni veure l’Itunes, allunyeu-vos.
Més enllà dels arxius propietaris amb DRM que podem comprar a les botigues oficials, ComicBookLover gestionarà els formats més populars fora d’aquests àmbits. Aquests series els formats CBZ i CBR. En els dos casos parlem de simples arxius comprimits (fent servir ZIP en els CBZ i RAR en els CBR, d’aquí el nom) en els que s’ha renombrat l’extensió de l’arxiu. Si els descomprimim, a dins trobariem cada pàgina escanejada i numerada en ordre, a més o menys resolució, i en els formats habituals JPG o PNG.
Les diferències entre els dos formats són mínimes: el diferent protocol de compressió, on potser el CBR o RAR arriba a quotes lleugerament més altes de compressió o que els CBZ o ZIPs gestionen millor els tags.

I si del que es tracta és d’evitar els gestors perquè donen mals de cap, l’alternativa a tot això seria senzilla: tenir els còmics en carpetes, ben endreçats i numerats.

Accés a la llibreria

Un cop tenim la nostra llibreria organitzada, podem llegir els còmics directament en l’ordinador o passar-los a un dispositiu mòbil, que per això l’hem adquirit. No és necessari que la llibreria sigui enorme per a trobar-nos ràpidament amb un problema d’espai i de transferència. Probablement no ens cabran tots els còmics que tenim al dispositiu i connectar l’iPad cada cop que volem llegir un còmic pot ser farragós.
Hi ha diverses maneres d’alleugerir aquest problema des de l’iPad.

  • FileBrowser ens permetrà accedir des de l’iPad al disc dur del nostre Mac i transferir-nos els còmics que escollim (o qualsevol altre fitxer)
  • Pujar còmics a discs virtuals com DropBox, Box, SkyDrive o SugarSync farà que sempre els tinguem disponibles. és una solució ideal a través de connexió wifi ja que baixar-los via 3G probablement consumiria la tarifa contractada
  • iFiles ens permetrà gestionar des d’una única aplicació tots els discs virtuals anteriors

Llegir

ComicBookLover té un lector per iPad correcte però, de nou, massa bàsic. Aquest cop hi ha múltiples alternatives. Després de provar molts dels lectors de còmics disponibles (afortunadament n’hi ha dotzenes per a escollir), Comic Zeal és probablement el que destaca per estabilitat i prestacions. No fa una compressió o transformació extra de l’arxiu al passar-lo a l’iPad (és sorprenent la quantitat d’aplicacions que fan això) i, a més, ofereix un sistema de gestió d’arxius anomenat Slider, que pot semblar poc intuïtiu al principi però és molt potent un cop s’entén la filosofia, i ens ajudarà a manegar grans quantitats de còmics i col·leccions si es dóna el cas.

Només queda gaudir de l’experiència de tenir a l’abast gairebé qualsevol còmic que desitgem allà on ens vingui de gust quan ens vingui de gust, especialment els que no es troben editats, no estan catalogats o no tenim clar si ens agradaran. I no oblidar visitar les botigues especialitzades de còmics per adquirir els còmics que realment ens enamoren. No oblidar el tacte i la olor de la tinta i el paper.

Actualització: he descobert Ehon com a alternativa a ComicBookLover per a administrar la llibreria local de còmics.

Back To The Egg

Fa un parell d’anys em vaig comprar un iPad amb certes expectatives. Només en un parell de dies vaig començar a valorar fer una transició cap als còmics digitals, similar a la que vaig fer amb la música. La resolució de pantalla i l’estima pel paper van fer que aquesta transició es quedés només en ser més selectiu amb les compres en suport físic.

Des de que en nou iPad va aparèixer i des de que els serveis de venda de còmics basats en ComiXology per part de les principals editorials o la mateixa iTunes Store posant material a l’abast a preus certament competitius, veig que convertir-me en un consumidor de còmics digital està cada dia més a prop, per comoditat i per raons econòmiques i pràctiques. D’espai, concretament.

El més probable és que segueixi consumint recopilats i edicions especials però fer el salt ha acabat tenint sentit per mi després de tants mesos de donar-hi voltes. De fet, durant l’última mudança vaig acabar amb una trentena de caixes exclusivament de còmics. Probablement és tractava del 70% del material que vam transportar. Per tant, fins i tot la substitució de material que ja tinc per la seva versió en digital és quelcom a tenir en compte malgrat encara no sé ben bé com fer-ho.

Suposo que tot es redueix a maximitzar el consum mentre intento minimitzar ésser desbordat per tants anys de col·leccionisme.

The Lost Art Of Conversation

Uns dies a les mans (al sofà, al llit, a la cadira) i el dubte “per a què serveix l’iPad” queda resolt. Serveix, concretament, per a qualsevol cosa. Punt i final. Tot depèn de l’enfoc que li volem donar a l’aparell (com passa amb qualsevol altre).
És la màquina definitiva per a llegir, evidentment. L’objectiu de convertir-lo en aquell somni humit que tot col·leccionista de còmics ha tingut des de sempre, un lector electrònic per endur-te els teus volums i sèries amunt i avall sense carregar tones de paper, es fa realitat. La pantalla, que probablement en exteriors pateixi amb els reflexes del sol, té una qualitat brutal i en interiors no té rival. I les discussions paper versus pantalla estan de més. Que cadascú esculli segons les seves circumstàncies i preferències.
Malgrat sembla un gadget orientat al consum de contingut, tot es saber redirigir l’ús als nostres desitjos. El teclat és realment còmode en posició horitzontal. A partir d’aquí, ja siguin texts, apunts, posts, xarxes socials, la nostra interacció amb la xarxa no es veu limitada en cap moment. Generar contingut no té més barrera potser que la carència d’una càmera però, per la qualitat que donen les càmeres en dispositius mòbils, personalment no la trobo a faltar.
L’interface segueix sent igual d’intuïtiu que l’iPhone (si la Nina, que no te ni dos anys, navega pels àlbums de fotos sense problemes, tothom pot) però amb unes quantes polsades més. Per tant, l’administració de fotografies i vídeos es una experiència força mes agradable.
La duració de la bateria compleix i, en gairebé una setmana, ha estat en càrrega dos cops.
A partir d’aquí, tot és ampliar les seves capacitats amb les aplicacions adients, segons les necessitats: administrar documents (DropBox gratuït i GoodReader per 0,79€), veure els mkv’s (Air Video per 2,39€) o llegir còmics (ARCreader, gratuït, a l’espera de la versió de ComicBookLovers) que tenim a l’ordinador, etc.

És un aparell que, amb les seves mancances, i sent un capritx mes, si no substitueix l’ordinador central de la casa, t’allibera d’ell.