The Booklovers

El dia que es va presentar l’iPad vaig pensar que no seria l’únic en veure-li ràpidament aquesta possible funcionalitat al nou gadget d’Apple i l’Álvaro, des de La Cárcel de Papel, probablement ho va exposar ahir nit millor que jo.
Quan el vaig veure per primer cop, em van donar bastant igual les seves mancances pel que fa a connectivitat (HDMI i USB), expansió (ranures o slots) o permetre aplicacions córrer en multi-tasca (habilitat que no enyoro gaire a l’iPhone). També van quedar en segon pla les seves capacitats de 3G i d’iPod amb esteroides.
Jo el que vaig veure va ser un lector perfecte per còmics. Una pantalla amb la mida adequada, amb un pes i una duració de bateria raonables i prou espai en disc com per portar part de la biblioteca mòbil. Tot depèn de certs factors. El que trigui el mercat en adaptar-se (el discurs sobre la mort de la grapa fa tants anys que dura que podria dir-se que hem conviscut amb ell tota la vida però un aparell com aquest no ha d’implicar la desaparició del paper perquè sí) o com ho assimilarien els lectors. Per no parlar de les possibilitats que pot tenir un còmic amb connectivitat a internet (autoedició, multi-idioma, interacció amb autors i editorials, expansió de pàgines, accés a referències per capítols anteriors, etc.).

Mentrestant, el que pot reactivar és el “mercat” dels escànners.

Actualització: Comic Zeal anuncia la versió 4 del seu software lector de còmics per iPhone i iPad.

I’m Not Tired, I Just Sleep

He pensat que quan no sé què escriure, podria fer un post a partir de petits trossos d’altres posts i… ah, no. Un moment. Això ja ho ha fet el publicista de Zas* amb Coldplay i seria copiar (encara que hi ha qui li diu influències).

Prou procrastinació, publicistes del món, i apreneu a fer servir GarageBand en quatre o cinc lliçons fàcils.

* i després encara hi haurà qui digui que aquí no es parla de vertaders productes de neteja.

My First Truest Love Was A Multiple Adjustable Shower Head

Si s’obre l’armari, apareix apilada (bueno, apilada) la mateixa roba que l’any passat i que l’any anterior i que l’any anterior. No és una manera intencionada de fer veure que no passa el temps. Les primeres canes al pit em delataran el proper estiu. És aquella actitud de “si encara no està trencat!” que fa que no es renovi el vestuari gairebé mai i aquella incomprensió davant la gent que es cansa de la roba després de posar-se-la dos cops. Incomprensió que m’he de menjar amb patates cada cop que veig el MacBook nou o semejantes.

Demà aniré a que em presentin tres llibres. Hola, què tal, encantat, molt de gust.

Cada Mochuelo A Su Olivo

La Rothko i jo ens vam reptar mútuament a escriure una novel.la, una manera com qualsevol altre d’esquerdar el meu amor propi, amb l’única i vaga esperança que lo seu sigui de veritat el minimalisme versàtil i no la prosa Murakami. Un nou gir per la nostra espiral diària de competitivitat. Avui dia és vox populi que qualsevol pot editar un llibre (via Flaneuse) i que li diguin literatura com que la Scarlett publiqui un cd i li diguin música (prejudici aquí).
La meva època d’adolescent enfrontant-me a una Olivetti grisa que el meu avi va portar d’alemanya allà pels anys seixanta va quedar enrere, entre fulls blancs i tinta negre i vermella amb típex, on la meva prosa es perdia confosa entre frases massa llargues i subordinades dins de subordinades.
En resum, res ha canviat. Les casualitats no existeixen o les vendrien al Corte Inglés en blisters (possible títol).

Un dels capítols girarà al voltant de per què els nens petits en cotxet només duen una sabata… sigh… els blogs no són para el verano.

This Is Just A Modern Rock Song

La raó per la que hi ha tants grups que comencen amb “The” és donar-li un mal de cap al meu iTunes. Fer-lo decidir entre ordenar-los per la “T” de The Beatles o per la “B” de Beatles, The. Quan t’has decidit, aleshores és moment de posar-se a buscar La Casa Azul, Los Planetas i Los Campesinos! a la “L” i a la “P”. Coses del meta-llenguatge.
Hi ha qui no vol ser un modernillo i es treu el “The” i el “Los” com han fet Smashing Pumpkins o van fer Los Piratas per convertir la vida d’un malalt del meta-ordre en un infern de decisions irrellevants.