'Un blog domèstic'.

El Club De Fans De John Boy

El debat sobre si està reeixit o no combinar rock o pop amb una orquestra clàssica va estar de més, divendres passat, al concert de Love of Lesbian a l’auditori de Sant Cugat. La banda es va fer acompanyar per l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra però la seva presència va ser gairebé testimonial, participant a dos de cada tres temes i, sovint, amb uns arranjaments simples i sense protagonisme que es perdien darrere de les guitarres. A molta distància dels recents experiments d’Antònia Font i el seu àlbum Coser i Cantar (gira inclosa) o d’Astrud i el Col·lectiu Brossa, on cada tema es revistava per extreure’n una variant.
En el seu favor, l’efecte secundari d’aquests arranjaments va ser la major presència de la banda en si mateixa i una llista de temes que sonaven similars a la seva versió oficial dels àlbums. Així, aquells que surten espantats d’experiments com els abans citats, en aquest cas quedarien més que satisfets. És un tema de simples expectatives.
Parlant d’expectatives, la veu del Santi Balmes ens va sorprendre ja que feia la impressió de que es veuria limitada en directe pels múltiples trucs de post-producció utilitzats en estudi. I no. Diria que bé. Com el concert en general, on ells van estar simpàtics i, fins i tot, van sucumbir a improvisar algun tema fora del tracklist oficial davant les demandes del públic. I aquest es sobirà, que per alguna cosa és qui paga.

Un Día En El Parque. Carta A Todas Tus Catástrofes. Incendios De Nieve. Domingo Astromántico. Allí Donde Solíamos Gritar. Houston, Tenemos Un Poema. Los Niños Del Mañana. Marlene, La Vecina Del Ártico. Segundo Asalto. La Parábola del Tonto. 1999. 2009. Voy A Romper Las Ventanas. Club De Fans De John Boy. Te Hiero Mucho (Historia Del Amante Guisante). Dios Por Dios Es Cuatro.

Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.

Le Fils De L’Homme

Progressivament la meva edat ha augmentat i el negoci de venda de música en suport físic ha disminuït i s’ha anat a norris (un pivot genial que va tenir el Barça de bàsquet), cada cop tinc menys ganes d’assistir a cap concert, encara que, cada cop més, els artistes depenguin del directe per viure del que fan. Ja n’he tingut prou de la gent que xerra, conversa, distreu i molesta presenciant un espectacle pel simple fet de poder dir que hi ha estat.
Per tant, per demà, tinc unes expectatives altes pel que fa al concert d’Astrud a l’auditori. No els he vist mai en directe i espero una càrrega extra de surrealisme més enllà de la música. Encara que sigui subtil com la d’aquest post.

Y és que todo me parece una mierda i sé que cuantas más veces te lo diga peor será.

Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.

La Risa Anida En La Boca Del Necio

Ahir diumenge vam anar a veure el Joaquín Reyes al teatre Capitol amb entrades. I dic “amb entrades” perquè la Júlia es va presentar pensant-se que n’havíem comprat una per ella i era que no. Qué chasco! Va confondre l’entrada extra per Astrud que vam comprar per error el divendres passat (fem públic l’odi totalment justificat que sentim pel servei del Tel-entrada) amb aquesta obra de monòlegs. Potser podria haver intentat emular el dia que vaig entrar a Faemino y Cansado sense entrada fa uns anys.
Què fas quan tens una única entrada comprada per error i separada de les dues que has comprat intencionadament? Doncs comprar la del costat i així en tens dues extres i et gastes el doble de diners per error. Pot semblar un acte estúpid però té una lògica inherent. Sempre resultarà més difícil revendre una entrada única i solitària que dues, pel allò d’anar acompanyat. El fet és que ens hem gastat 100€ en dues entrades per Astrud. Això és ser fan.
I ara intentarem revendre les altres dues entrades, les quals la Júlia sembla que ha acceptat, tota capcota, tornant a casa amb bajonazo segur per no haver pogut veure el Joaquín i haver demostrat poca comprensió lectora pel que fa als sms’s. I això que eren sense k’s ni abreviacions. Júlia, t’estimem.

Us preguntareu què tal el Joaquín Reyes, no? Doncs va fer gala d’un humor “a veces fino y a veces gordo” que ens va deixar amb l’ojete torcío de la risa*.

* les meves aspiracions a crític cultural han vist millors dies

Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.

The World According To Rubèn

Si ni tan sols està entre les meves habilitats intuir l’edat de les persones a primer cop de vista, jutjar-les no serà pas el meu fort. De fet, fa temps que vaig decidir fer servir, com a mètode per catalogar la gent, els seus gustos musicals. Si a algú li agrada La Casa Azul o Astrud, probablement em caurà bé. Si a aquest algú no li agrada ni una sola cançó dels Beatles, eject. Si creu que hi havia alguna cosa estèticament decent en els New Romantics, sospito.
A mi, potser se’m jutjarà pels meus actes i, com de vegades són com són, potser se’m recordarà només pels meus invents peregrins. L’últim: la Síl va sortir del pis i uns minuts després em va trucar al mòbil adonant-se que s’havia deixat les claus del cotxe a casa. Mentre m’ho explicava pel mòbil, les podia veure sobre la taula de l’estudi. Les vaig ficar dins una bossa per còmics i en vaig fer una piloteta. Després les vaig embolicar de nou dins una segona bossa del Caprabo i la pilota de plàstic resultant va ser ben compactada amb quantitats ingents de celo per l’exterior. Tot preparat per deixar caure les claus pel balcó i evitar que la Síl hagués de pujar a buscar-les.
I en aquell precís moment va sonar el timbre de la porta i així estava la Sílvia dos minuts després: baixant en un ascensor amb les claus del seu cotxe sota diverses capes de plàstic i celo.

“Què és aquesta merda?” havia preguntat segons abans. “Fusta” li vaig respondre. “Mecanisme Amorf D‘Entrega Ràpida Avançada”.

I aquesta és tota la sensibilitat artística i creativa que aquí es pot trobar. La resta, allí.

Hi ha 14 comentaris. Veure els detalls del post.

La Vida Del Gorrino Pachón

Hi ha música que està feta per escoltar sol i d’altre que se’n gaudeix més en companyia. Potser per això, he gaudit més d’Astrud i La Casa Azul que de Radiohead, a qui prefereixo a les fosques. Res a veure amb agrupar-se en locals de dubtosos sistemes de ventilació i il.luminació psicotròpica. Té més a veure amb sofàs.

Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors