Hi ha música que està feta per escoltar sol i d’altre que se’n gaudeix més en companyia. Potser per això, he gaudit més d’Astrud i La Casa Azul que de Radiohead, a qui prefereixo a les fosques. Res a veure amb agrupar-se en locals de dubtosos sistemes de ventilació i il.luminació psicotròpica. Té més a veure amb sofàs.

Escoltava el cd d’Astrud i he pensat que jo també m’he sentit així de patètic. He anat a treure diners del caixer i me’ls ha donat nous de trinca, tots del mateix valor i en la mateixa posició. Aquest any m’atrau l’olor castanyes al foc i busco desesperadament el seu origen quan m’arriba a les fosses nasals.
Tres sensacions mentre tornava a casa.

Per enèsim dia consecutiu, m’he quedat frustrat davant l’impossibilitat d’agafar una bici. Aquesta és un descarte.
Mus.

La Revolución Sexual quatre anys després. I és que jo no sé si els podré afegir un altre cop al meu vocabulari, molt afectat per Muchachada Nuí i altres, altres i altres, a La Casa Azul i els seus referents de colors.

Primers temassos directes a la jugular aquí.

Últimament no faig més de parlar de coses que m’indignen i em molesten. Vaig com indignat per la vida, una mica. Deu ser l’estrès o qualsevol altra cosa d’una rellevància tan absurda i ínfima que no fa més que fer-me sentir un maniàtic però em molesta tot: la gent pel carrer, els titulars dels diaris, el que fan coneguts i desconeguts, la feina, la casa… tot. Fins i tot he creat una nova categoria manies com hauria d’haver fet quan no feia més que reflexionar sobre la crisis dels 30 (crisis? quina crisis?).
L’última mania són els cd’s en digipack o no. M’agrada tenir-los tots iguals, o al menys tots els d’un mateix artista en un mateix format. Així que, quan apareix una novetat en un format diferent, comencen els dubtes de si m’espero a veure si trobo un altre format o no.
L’últim àlbum de la discòrdia, el Miope de Miqui Puig.

Publicitat.

Canvio cert número de cd’s en plàstic o digipack per les seves versions en digipack o plàstic. Contacteu-me per saber la llista.

M’agradaria tenir un doctorat en filosofia i una enginyeria per a poder expressar amb multitud de referències literàries per què no sóc un monstre per no emocionar-me. Per a demostrar que, encara que no m’importa gairebé res tot el que m’importa, tu encara m’importes. Per a afegir-te al Messenger i tornar-me a enamorar encara que visquis a 6.000 km de distància i ens portem 50 anys de diferència. Encara que no sàpigues què és un blog.
El último capítulo de Friends nunca me dará más pena que lo nuestro. Probablement, ni tan sols el de Lost.

Desencriptador número 3. Desencriptador 2. Desencriptador 1.