Sempre m’ha caigut bé el Matt Sharp, quan estava a Weezer i girava pel món amb la seva samarreta Kappa del Barça i quan es va independitzar per formar The Rentals. Suposo que conviure amb un geek com Rivers Cuomo (el Brian Wilson modern, véase este mismo blog), sent els dos les persones més insegures del planeta rock, no devia ser fàcil.
Després d’uns anys de vagar amb disc folk en solitari, recupera les seves noies multidisciplinaris, el seu look nerd i els seus moogs i edita un EP titulat The Last Little Life. Quatre cançons de power pop suau que es poden gaudir en directe al fantàstic podcast de Spinner.com.

Dissabte vaig somiar que volia deixar el Barça, que és un equip de futbol, perquè jo, com a jugador, ja no em sentia motivat per acabar la temporada. Els hi intentava explicar a Ronaldinho, Eto’o i Messi, xiuxiuejant en pla confessió íntima, drets en un passadís llarg i fosc, però ells no feien més que intentar convèncer-me de que continués.

Això potser explica com em vaig despertar diumenge, esgotat com si hagués jugat un partit de futbol.

Potser és que el Real Madrid s’ha endut la lliga després de 80 minuts fent-nos campions. Potser és la perspectiva d’un estiu amb poques vacances. Potser és el meu constipat. La qüestió és que m’he despertat irascible i una mica de mal humor i desganat. Deu ser que realment sí sóc un manies i aquestes tendències maniàtiques meves s’accentuen cada-cop-més. Les meves expectatives pel dia d’avui eren ben modestes i, com acostuma a passar, quan et mous entre la modèstia i un perfil pla i baix, és realment fàcil que qualsevol cosa faci girar la truita. I no és pas el fet de que s’hagi descobert a un ex-company de feina entre el repartiment d’una pel.lícula porno hardcore gay, fent el trenecito i altres malabarismes. Jo me n’alegro molt per ell, que fins i tot té una línia de diàleg. El que m’ha alegrat el dia és veure com una gran i merescuda nova oportunitat laboral apareix de sobte, per sorpresa d’alguns i alegria dels demés, per algú que realment s’ho mereix.
Els dilluns, molt de tant en tant, porten bones notícies.

La pregunta seria: la persona que ha descobert la pel.lícula en qüestió… què coi estava buscant per trobar-se amb això? Sí, clar…