'Sense vídeos de gatets.'.

Sympathetic Noose

Sembla que ens han regalat una Nespresso. Sense saber ben bé què és, sé que és una màquina infernal que és capaç de posar en dificultats al George Clooney davant una noia guapa i que, en un altre ordre de coses, fa cafè. Com de cafè no en prenc, me la miro de reull i em pregunto si també farà xocolata o sucs. Si serà la germana petita i pija de la Thermomix.

Als Starbucks de Berlín servien les begudes calentes en tasses de ceràmica. Diferències. Petites diferències.

Love Is Noise

Dimecres passat, dia 20 d’agost, al voltant de les tres del mig dia, una parella que tornava de Berlín direcció Barcelona, separada pel passadís de l’avió, pal.liava el seu avorriment amb una improvisada i casolana partida d’hundir la flota. S’amagaven mútuament la situació dels vaixells amb un simple plec de paper i, amb un segon foli, es mostraven el resultat del tret amb tres icones: una petita ona per aigua, una creu insistentment repassada per tocat i dos ossos en creu sota una calavera per tocat i enfonsat. Tot amb un parell de bolis de tinta blava probablement robats d’un hotel i sobre fulls blancs amb quadricula en rosa arrancats d’una llibreta d’espiral Jordi Labanda.
No es dirigien la paraula. Gairebé no es miraven. Un somriure de tant en tant. Es mostraven la posició del tret escrita en paper d’un costat del passadís a l’altre. Ella marcava al full l’aigua amb un puntet petit i el tocat amb una creu petita. Mentre muntaven la primera partida, ell li va passar una nota. Discretament, només vaig poder arribar a llegir: “Ets més lenta que…”.

Ella va guanyar els dos enfrontaments.

The Shock Of The Lightning

Berlín és una ciutat com moltes altres, molt oberta, tota exterior i amb molta llum; amb un ós com a mascota que deu buscar la mel de tanta abella suelta entre la bolleria fina i on hi fa fred, calor, sol i pluja en quantitats similars. La gent va amunt i avall en bicicleta de forma despreocupada per carrers, voreres i parcs i els vianants s’aparten del seu camí per reprendre’l quan ja s’allunyen deixant enrere el seu ring ring. La ciutat en sí té uns tons pastel però projecta més un gris ciment. La Síl opina que no és una ciutat gaire literària, potser per una manca de nostàlgia als seus carrers. I pot ser que sí, que la nostàlgia els hi faci una mica de por i tots mirin endavant, com quan van en bicicleta.

I en l’únic canal de TV que podíem entendre, Espanya 11 – Michael Phelps 8.

House Of Cards

El punt i coma és un signe de puntuació devaluat i en perill d’extinció. Una mica com el guió. Últimament no sé ni com entonar-lo. Sé que en dos dies estaré a Berlín. Ho sé però encara no me n’he adonat. Encara no m’hi he parat a pensar per gaudir-ho (ni tan sols preparar-ho). Encara homeless.

A la Síl li encanten els hotels. Crec que viatja només pel fet de passar uns dies en un d’ells. Un cop vam gaudir d’un lavabo Kelly.

(I Believe In) Travellin’ Light

Jo, que sempre he sigut promotor dels regals fora de temps (dos mesos abans o després de la data indicada, a poder ser), acabo d’entendre la sensació de buit quan el moment arriba i la il.lusió pel regal o s’ha esvaït o encara no ha arribat. Acabo de comprar unes vacances per d’aquí a tres mesos.

Jo, que sempre he sigut promotor de fer-ho a última hora.