Un cotxe saltant-se un semàfor en vermell a mitjanit perquè no ve ningú en sentit oposat mentre les bicis esperem el seu torn sota el seu semàfor roig sense tenir ningú en el sentit oposat. Un nen de vuit anys jugant a ser model i totes les poses que fa són femenines. Jo emocionant-me al veure el trailer del nou film de X-Files en veure a Mulder i Scully cridar-se mútuament els seus cognoms.

Post íntim: m’estic engreixant de manera descontrolada i ara me’n vaig de montaditos i tapeos. Tornaré en bicing per apaivagar la meva consciència però, per mi, la Diagonal de nit sempre és en baixada.

Actualització: decepció, m’han portat en cotxe.

Et recordem que en les condicions d’ús del servei Bicing s’especifica que l’usuari és responsable de la bicicleta des del moment en què la retira d’una estació, fins que l’ancora correctament a la mateixa o a una altra estació.
Els passos a seguir per tal de retornar la bicicleta correctament són:

- Identifica un ancoratge lliure i assegura’t que el llum verd està encès.
- Introdueix les dues boles de subjecció situades al manillar dins els ancoratges.
- Espera fins que el llum verd deixi de fer pampallugues i aparegui un llum vermell fix.
- Comprova que la bicicleta ha quedat ben fixada.
- En cas que la llum es quedi en color verd-vermell intermitent, posa’t en contacte amb nosaltres al telèfon 902 31 55 31.

O sigui, que si el servei no funciona correctament, fes una trucada a un 902 amb el seu cost corresponent. Com ha de ser. Com són els telèfons d’assistència de les companyies telefòniques (tiene el router encendido?). Com són els talls publicitaris de deu minuts a la televisió pública, repetint un mateix anunci de perfum fins a tres vegades. Com és el nadal.

Llegeixo a un diari gratuït que ciutats d’arreu del món (Madrid, Sant Francisco, altres) s’han posat en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona per a interessar-se pel Bicing, eufemisme que ve a dir que es volen copiar el servei de lloguer de bicicletes i oferir-lo pels seus carrers, tal i com, suposo, va fer la ciutat comtal amb Lyon o Paris no farà tants mesos. Ara resulta que, malgrat la nova normativa, encara tindrem una administració que motiva l’ús d’aquest transport esgotador i ara tan poc segur. Fa dues nits anava amb una Bicing on algú havia serrat un dels dos tubs del manillar. P’habernos matao. Però d’això no en té la culpa la nova normativa ni els romans.
Potser el proper butlletí de l’ajuntament durà un colorista desplegable a les pàgines centrals on es veurà, a l’esquerra, un ciclista passejant alegrement pel carrer del Comte Borrell sota una estrella gegant de color lila on es llegirà “Original!” i, a la pàgina dreta, una bici per una altra ciutat qualsevol sota una estrella en vermell on posa “Copia!”. I hi haurà qui només es fixarà com van vestits els ciclistes.

Ahir, al voltant de la mitja nit, creuava la ciutat a tota velocitat per la Diagonal, de Francesc Macià a Glòries, amb mig calzone de pernil, xampinyons i salsa picant al cistell del Bicing. Quina sensació tan agradable el poder seguir innovant 30 anys després. El Parc Del Clot es mostrava fred i solitari excepte per una única persona que passejava un gos de nom Bono, estrella del rock, a lo mejor de las más influyentes y de las más acojonantes y de las más buenas junto a Carlinhos Brown, que también tiene muy buen fondo aunque es un poco cansino, la verdad. Un parell d’hores abans, el meu colega Bruce, natural de Califòrnia però establert a Denver, Colorado, es mostrava preocupat per saber si érem conscients de que Bicing és una terminologia marketiniana de la mateixa manera que es mostrava enamorat per aquest servei tan poc fiable com atractiu. I jo em deia a mi mateix que qualsevol text que comença amb un complement circumstancial acostuma a ser una porqueria avorrida. Amb excepcions.