Ahir, al voltant de la mitja nit, creuava la ciutat a tota velocitat per la Diagonal, de Francesc Macià a Glòries, amb mig calzone de pernil, xampinyons i salsa picant al cistell del Bicing. Quina sensació tan agradable el poder seguir innovant 30 anys després. El Parc Del Clot es mostrava fred i solitari excepte per una única persona que passejava un gos de nom Bono, estrella del rock, a lo mejor de las más influyentes y de las más acojonantes y de las más buenas junto a Carlinhos Brown, que también tiene muy buen fondo aunque es un poco cansino, la verdad. Un parell d’hores abans, el meu colega Bruce, natural de Califòrnia però establert a Denver, Colorado, es mostrava preocupat per saber si érem conscients de que Bicing és una terminologia marketiniana de la mateixa manera que es mostrava enamorat per aquest servei tan poc fiable com atractiu. I jo em deia a mi mateix que qualsevol text que comença amb un complement circumstancial acostuma a ser una porqueria avorrida. Amb excepcions.

Escoltava el cd d’Astrud i he pensat que jo també m’he sentit així de patètic. He anat a treure diners del caixer i me’ls ha donat nous de trinca, tots del mateix valor i en la mateixa posició. Aquest any m’atrau l’olor castanyes al foc i busco desesperadament el seu origen quan m’arriba a les fosses nasals.
Tres sensacions mentre tornava a casa.

Per enèsim dia consecutiu, m’he quedat frustrat davant l’impossibilitat d’agafar una bici. Aquesta és un descarte.
Mus.

Dimecres passat, la Reich ens va preparar un sopar ambientat en Halloween, amb les seves làpides, creus, aranyes i teranyines. Després del sopar a base dels seus famosos canapès, va haver una entrega de premis on tots els regals van tenir motius nadalencs. Eclèctic però incòmode contrast per fer-me adonar que el nadal ja és aquí i les decoracions ja estan al carrer. Tindré de nou el mateix ren penjant del meu balcó? Serà el meu últim nadal en el meu pis animat, acompanyat per (aquests van ser els regals) un mitjó per regals, un Pare Noel de xocolata i un altre aguanta-postits? Perquè mai he apostat per cap altre decoració nadalenca. El que sí sé del cert és que aquest ha de ser un d’aquells millors nadals que he passat en aquesta vida, en els que no estic i me’n vaig ben lluny.
La nit de Halloween vaig voler tornar de casa de la Reich fent servir les noves parades Bicing de Guipúscoa però, més enllà de la mitjanit, ja no funcionaven. Va tocar odi. Així que vaig tornar ballant amb el meu iPod nou, que ha sofert la seva primera caiguda important i l’ha superat amb molt d’èxit.
El nadal és aquí. Algú per un una xapa d’Oasis? O al menys sabeu on en venen?

[Estrofa] Els ciutadans d’aquesta ciutat anem tard. La gent que ve a visitar el meu petit pis en venda fa tard. La gent que m’ha d’ensenyar un pis, que potser compraré pagant una xifra astronòmica, fa tard. Nosaltres hem fet tard a alguna visita. Arribo tard a la feina i al dentista. Arribo tard a tot arreu.

[Tornada] I seria molt senzill parlar d’infraestructures, transport públic, comunicació viària i ferroviària. Només arribo puntual als trajectes que m’agrada fer a peu.

[Repetir estrofa i tornada].

[Solo] Controlo completament el ritme del meu pas, el qual, malauradament, ha disminuït en els últims anys.

[Middle Eight] Ahir, per primer cop, em vaig auto-convèncer de complir el nou reglament i vaig apagar l’iPod disposat a compartir els carrers amb els cotxes, desafiant-los amb la mirada als semàfors, muntat a una bicicleta Bicing sense llums ni timbre. Tot un esport de risc.

[Tornada].

Algú em va dir un dia que composar un tema pop és realment senzill.

Coses que faig estant de rodríguez i sense vacances: ensenyar el meu pis a possibles compradors, veure capítols antics de X-Files i Galàctica, escoltar If… de The Divine Comedy i enyorar.

Si fossis un arbre
podria esculpir el meu nom al teu costat
i no ploraries
perquè els arbres no ploren.

També intento esbrinar perquè no tinc internet a casa, però penso en les maletes perdudes a l’aeroport del prat, els trens de rodalies atrapats, el metro de Barcelona tallat, les escasses bicicletes del Bicing i el subministrament elèctric de la ciutat i tampoc em sembla tan greu.