La Reich i jo compartíem la malaltissa mania (que sovint acabava en discussió) de mirar els mapes del metro fixament per comptar quantes parades hi havia entre l'origen i la nostra destinació. Maximitzant el rendiment del temps. El càlcul era un minut i quaranta segons per estació més un extra ...

Quan sigui president, prohibiré el pa integral. Emili Romera. La primera secció de caixes pesades acabaran en un soterrani fins que trobem uns prestatges millors on posar el seu contingut. La segona secció de caixes lleugeres aniran a la meva habitació d'adolescència. La resta? La resta de coses seran abandonades. Algunes ja ...

Com la meva àvia marxava ben d'hora pel matí a treballar a casa d'una senyora, m'aixecava per veure'm tot sol a casa i trobar-me sempre la mateixa taula parada: llet amb Colacao i un Donut de xocolata en un platet al costat, tot sobre el mantell de plàstic a quadres. ...

Encetar el diari per l'última pàgina és el primer pas per començar bé el dia. Primer els temes més banals i intranscendents i anar assumint poc a poc les males notícies que es van acumulant a les últimes pàgines que són les primeres. Com sortir de la ciutat aquest cap de ...

Va haver un temps on aquí es parlava més de música que de qualsevol altre cosa. Un temps on es va sentir te leo de vez en cuando menos cuando hablas de música que es un rollazo. En aquells temps hagués parlat més dels nous àlbums de The Last Shadow ...