Lucky Man

En el clàssic bingo de nadal vaig guanyar 3€ i avui he rebut 5€ més dels euromillones de la setmana passada. Està clar que he començat l’any amb sort així que provarem amb més loteria aquesta setmana.

Els estalvio i ja em queda menys per l’iPhone.

Crisis? What Crisis?

El Ferran està a punt d’obrir un negoci nou del ram on ha treballat els últims anys i jo, per la meva part, dedicaré temps lliure a unes feinetes extres fent exactament el mateix que faig vuit hores cada dia a l’oficina. Hi ha qui, any rere any, segueix tenint sempre els mateixos embolics amorosos encara que canviï de parella i altres segueixen tenint les mateixes discussions de parella que han tingut els últims 10 anys de relació. Ma mare em tracta exactament igual que fa 15 anys i, a la meva multinacional empresa, molts encara no saben situar un fotimer de països al mapa.

Després de finalitzar un projecte amb èxit a Eslovènia, el líder de l’equip va enviar ahir un email a totes les oficines de l’empresa on treballo anunciant l’èxit de la missió i agraint a tots els implicats la seva participació i implicació. Resumint-lo molt, l’estructura de l’email ha sigut més o menys aquesta:

Dober dan, (que significa “bona tarda” en eslovè)

Great news from (…bla bla blà parlant del projecte…)
Well I gotta leave you now, (…bla blà i s’acomiada…)

Lep Pozdrav (que seria una cosa així com “Salutacions”)

Signatura: Alex (i un cognom).

Després de dues o tres respostes per part d’altos mandos de la companyia, el president de l’empresa, nord-americà, ha respòs amb un email de felicitació per aquest equip que començava amb un: “Dear Lep, congratulations bla blà…”.
Abans d’anar a la broma fàcil sobre la incultura dels nord-americans, un segon email ha arribat del vicepresident, d’origen belga, que començava: “Dear Lep (Pozdrav), congratulations bla blà…”.
Pobre Alex. A partir d’ara vull que em digueu “Salutacions”.

Aquest nadal he jugat al bingo casolà amb apostes a 1€ (en vaig guanyar 3) i he jugat al mític “Quién es quién?” en pijama la nit de reis sense ser rei, patge, pare ni Noel ni res. Això sí que és nou i trencador.
Com moltes coses aquests dies, tot canvia per a que tot segueixi igual.


About

"La gran majoria de blogs tenen principalment contingut personal, malgrat alguns s'especialitzen en tecnologia o qualsevol tipus d'expressió artística, fotografia, cinema o música, i formen part d'una xarxa social més ample. Aquest tampoc."

Anteriors

23.07.2008 a les 12:17h.
Categories:
Blogocosmos, Fotoblog, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 11

Wrapped Up In Books

Internet té qualitats com que qualsevol confusió et porta a algun lloc. Cap (o gairebé cap) de les persones a qui la seva cerca a Google (o altres) els han dut aquí, realment buscaven res relacionat amb el contingut que ofereix aquest blog. Però aquí acaben. I no es queixen. ...
22.07.2008 a les 12:42h.
Categories:
Cinema, Feina, Fotoblog, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 3

Oh! Vanity

Una de les meves jefas em va dir, farà un any i escaig, que li recordava al protagonista de The Science Of Sleep de Michael Gondry. Un tipus que no encaixava en una feina gris i avorrida i que hauria d'estar fent qualsevol altre cosa excepte romandre en una oficina ...
21.07.2008 a les 12:50h.
Categories:
Fotoblog, Manies, Personal, Somnis.
Comentaris: 2

Why Walk When You Can Run

Aquests dies tanco els ulls i no veig més que caixes, xifres i rajoles hidràuliques. Fa uns dies (setmanes), vaig obrir-los i, durant aquells segons (minuts) en els que romans al llit, cara amunt i amb la mirada perduda al sostre, recuperant tota la informació del dia (la setmana), em ...
18.07.2008 a les 11:57h.
Categories:
Fotoblog, Manies, Música, Personal, Transports Públics.
Comentaris: 13

Stainless Style

La Reich i jo compartíem la malaltissa mania (que sovint acabava en discussió) de mirar els mapes del metro fixament per comptar quantes parades hi havia entre l'origen i la nostra destinació. Maximitzant el rendiment del temps. El càlcul era un minut i quaranta segons per estació més un extra ...
16.07.2008 a les 11:21h.
Categories:
Fotoblog, Llibres, Personal.
Comentaris: 4

I Fought In A War

Quan sigui president, prohibiré el pa integral. Emili Romera. La primera secció de caixes pesades acabaran en un soterrani fins que trobem uns prestatges millors on posar el seu contingut. La segona secció de caixes lleugeres aniran a la meva habitació d'adolescència. La resta? La resta de coses seran abandonades. Algunes ja ...

Buscar

Flickr