Ever Present Past
Al Parc Del Clot es podien observar uns quants centenars de nens disfressats la nit de dissabte. Des de princeses de disfressa comprada fins a cotxets de bebè decorats com una casa unifamiliar gràcies a una caixa de cartró d’electrodomèstic i una mica d’imaginació. I un bon grapat de super-herois amb pares disfressats de vaca.
De petit, només recordo una disfressa comprada a casa meva. Era de mosqueter i la recordo trencada, amb el pantaló estripat per l’entrecuix, així que estic bastant segur que era heretada. Posteriorment, ma mare va aplicar una mica d’imaginació a l’economia familiar com només saben fer les mares i va tacar-me la cara amb pintures negres, em va donar una clau anglesa de la caixa d’eines i va col.locar-me un mono de treball blau del meu pare, el qual incloïa el cognom cosit en vermell a la butxaca dreta del pit. “Ahora eres un mecánico”. Ahora i per molts anys que va durar el remei.
I allà estava jo. Entre pirates, espadatxins, cowboys i guerrers de l’espai. Amb el meu mono blau, deu talles més gran, i una clau anglesa, un arma molt més letal que qualsevol altre al voltant, jugant a futbol com qualsevol altre dia de l’any.

Anteriors