I si reps regals en metàl.lic per nadal, per què no invertir-los en quelcom útil i de profit i, per exemple, apuntar-me a l’autoescola? Ja són gairebé 30 i crec que ja toca.
Aquest any sí.

Ahir vaig veure (per fi) El Código Da Vinci, pel.lícula plana plana de gènere logopèdic per a francesos. En castellà no s’entén res de res així que la meva idea inicial de veure-la en anglès va ser encertada. Quan va acabar, per fer unes risses, vaig activar el doblatge en castellà. Començo a no suportar cap doblatge enlloc.
M’estaré convertint en un snob? S’ha de ser gafa-pasta per ser snob? De moment no necessito ulleres però ja començo a no veure bé. Serà que m’apropo als 30? Si mai no he tingut ni tan sols unes ulleres de sol, com es suposa que m’acostumaria a unes de veritat? Quan em trauré el carnet de conduir?

Ah… la vida és dubte.

Si l’honorable president de Catalunya es posa a estudiar català, jo m’hauria de treure el carnet de conduir. I fer una visita al Quebec.
Ahir, sa torre blava tornava a transicionar, i avui el tren ha tornat a arribar tard. És per coses com aquestes pel que tinc una etiqueta al Mac titulada “rutines”.
En canvi no tinc cap etiqueta “contradiccions” per moments com aquest.

Sing you little fuckers, sing like you’ve got no choice.
Paul Weller.

Espero el tren en una estació fosca i buida, en plena època infernal pel rail. He d’anar a comprar. No tinc res a la nevera. No tinc res a casa. Res ni tu.
Penso en alternatives. En anar a la feina en bici. En deixar-me d’autoescoles quan arribi l’any nou.
Les promeses d’any nou no valen ni l’esforç de plantejar-te-les.

Avui m’he passat 3 hores en dos trens que han acumulat gairebé una hora d’endarreriment i, quan decideixo canviar de transport, acabo en un metro que, incapaç d’obrir les portes per alguna avaria mecànica, es salta les parades.
Surto de les profunditats dels túnels metropolitans per trobar-me caminant sota la pluja. Si no fos per la foscor de la tardor i els colors de les llums de la ciutat jugant amb la pluja, podria dir allò de estoy tan deprimido que va fer tan famós a en Charlie Brown.

Potser les coses estan canviant i ara és menys estressant utilitzar el cotxe i fer interminables caravanes. Com a mínim, tens garantit el teu espai vital.
Així que potser a finals de Desembre m’hauria d’apuntar a l’autoescola i treure’m d’una vegada el carnet. Com faig cada final de Desembre.