Richard Ashcroft confirma què farà gira conjunta amb Coldplay per Europa aquest estiu. Coldplay presenta X&Y i el Richal posarà a proba els nous temes de l’àlbum què està gravant en aquests moments.
Païssos confirmats:
Itàlia, Àustria, Alemanya i Holanda.
Snif…
Too busy staying alive.
Durant el concert de Coldplay ahir a l’east London, Chris Martin va adonar-se què Noel Gallagher estava com espectador en un dels balcons del teatre i va decidir deixar l’escenari per anar a abraçar al seu “heroi”.
Mentre la banda, una mica desorientada, intentava seguir tocant In My Place sense el seu cantant, aquest trepava la pared fins el balcó i s’abraçava amb Noel.
I és en aquell moment quan, intentant baixar, gairebé cau al buit des d’uns quants metres d’alçada. Així què es va quedar allà penjat seguint la cançó.
Tonto del dia: Chris Martin.
Font: New Musical Express.
PD.- Val a dir què, previament, Coldplay havia versionat Lyla, el nou single d’Oasis. Debia estar excitat o algo…
I com sé què tenen molts fans per allà fora, Coldplay treu nou àlbum.
Es titula X&Y i s’edita el 6 de Juny.
El primer single, Speed Of Sound, s’edita el 23 de Maig, i precedeix una gira europea durant tot l’estiu.
Talk, la cançó què es rumorejava què podia ser el primer single, és l’única què he pogut sentir. Sensacions? Com si U2 versionés In My Place.
Son Coldplay en castellà i en dolent. Una cosa és que aquests paios de La Sonrisa de Julia (nom a l’estil La Oreja de Van Gogh) sonin a Coldplay, que el cantant canti en falsete com fa el Chris Martin, què la melodia de Llevo Tu Voz sigui un “pastix” de cançons de Parachutes o A Rush of Blood To The Head… però que el videoclip sigui igual també?! Collons! El video de Llevo Tu Voz es el mateix que el vídeo de Coldplay Yellow.
La pitjor cosa que li podia passar a la música britànica és que la manera de cantar de Thom Yorke de Radiohead es popularitzés i ara tothom canti igual: Chris de Coldplay, el paio de Keane, encara que els casos de Fran Healy de Travis i del Bellamy de Muse son vergonyosos, vamos… quin mimetisme… però ho d’aquests tios és massa.
Per grup nacional em quedo amb La Casa Azul. Després de l’àlbum del 2000 El Sonido Efervescente De La Casa Azul, acaba d’aparèixer Tan Simple Como El Amor. A això li hauríem de donar una oportunitat. Pop de colors i xiclets. Para-pa-pà!
Un escolta Superguay i… la millor teràpia, com algú va dir, per les inseguretats i la falta d’autoestima. O el desamor. Tot són grans temes com El Secreto De Jeff Lynne o El Sol No Brillará Nunca Más però quina gran cançó és Como Un Fan.
El video de Superguay aquí.
La weberia aquí.
Estàs llegint (o potser només mirant) PRODUCTES DE NETEJA, una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.
Anteriors