La brisa d’ahir va despedaçar un Rothko i va fer que Beethoven mossegués la pols. Brisa traïdora. Ni els mites escapen de la natura (que es veu que recupera allò què era seu, o quelcom així m’han dit aquest estiu).
Arriba el Setembre i, amb ell, els col.leccionables de kiosk. Aquells què només valen 1€ el primer fascicle i ningú més compra els següents. És igual. Només amb el primer número, ja cobreixen despeses i, fins i tot, tenen beneficis.
Em pregunto si algú ha arribat al final d’un d’aquests col.leccionables de final d’estiu. Realment existeix un últim fascicle?

Quina sensació més agradable ha de ser arribar al final.