'Come, Armageddon! Come!'.

Summertime Clothes

Diuen* que Les Botigues de La Roca del Vallés és un lloc de somni, fantàstic (m’atreviria a dir paradisíac) on hi ha centenars d’outlets on es pot comprar roba a uns preus sense competència ni rival. Jo no hi he estat mai, no crec conèixer ningú que hi hagi estat, ni tan sols confirmar que el lloc és real, però n’he sentit a parlar tant des de que era petit que l’he mitificat. Com l’illa de LOST, sembla ser un lloc que existeix però que ben bé no se sap on està i és difícil de trobar.

* qui ho diu? m’encanten aquests “diuen” impersonals i anònims

Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.

The Lost Art Of Conversation

Uns dies a les mans (al sofà, al llit, a la cadira) i el dubte “per a què serveix l’iPad” queda resolt. Serveix, concretament, per a qualsevol cosa. Punt i final. Tot depèn de l’enfoc que li volem donar a l’aparell (com passa amb qualsevol altre).
És la màquina definitiva per a llegir, evidentment. L’objectiu de convertir-lo en aquell somni humit que tot col·leccionista de còmics ha tingut des de sempre, un lector electrònic per endur-te els teus volums i sèries amunt i avall sense carregar tones de paper, es fa realitat. La pantalla, que probablement en exteriors pateixi amb els reflexes del sol, té una qualitat brutal i en interiors no té rival. I les discussions paper versus pantalla estan de més. Que cadascú esculli segons les seves circumstàncies i preferències.
Malgrat sembla un gadget orientat al consum de contingut, tot es saber redirigir l’ús als nostres desitjos. El teclat és realment còmode en posició horitzontal. A partir d’aquí, ja siguin texts, apunts, posts, xarxes socials, la nostra interacció amb la xarxa no es veu limitada en cap moment. Generar contingut no té més barrera potser que la carència d’una càmera però, per la qualitat que donen les càmeres en dispositius mòbils, personalment no la trobo a faltar.
L’interface segueix sent igual d’intuïtiu que l’iPhone (si la Nina, que no te ni dos anys, navega pels àlbums de fotos sense problemes, tothom pot) però amb unes quantes polsades més. Per tant, l’administració de fotografies i vídeos es una experiència força mes agradable.
La duració de la bateria compleix i, en gairebé una setmana, ha estat en càrrega dos cops.
A partir d’aquí, tot és ampliar les seves capacitats amb les aplicacions adients, segons les necessitats: administrar documents (DropBox gratuït i GoodReader per 0,79€), veure els mkv’s (Air Video per 2,39€) o llegir còmics (ARCreader, gratuït, a l’espera de la versió de ComicBookLovers) que tenim a l’ordinador, etc.

És un aparell que, amb les seves mancances, i sent un capritx mes, si no substitueix l’ordinador central de la casa, t’allibera d’ell.

Hi ha 11 comentaris. Veure els detalls del post.

Paradise Circus

I quan t’entreguen un paquet a casa que se t’havia oblidat que havia d’arribar? Que ni tan sols recordes què és el que contenia? Quan s’obre, no és com la més agradable de les sorpreses? No da gustico?

Fins i tot, treu el singlot.

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

The Booklovers

El dia que es va presentar l’iPad vaig pensar que no seria l’únic en veure-li ràpidament aquesta possible funcionalitat al nou gadget d’Apple i l’Álvaro, des de La Cárcel de Papel, probablement ho va exposar ahir nit millor que jo.
Quan el vaig veure per primer cop, em van donar bastant igual les seves mancances pel que fa a connectivitat (HDMI i USB), expansió (ranures o slots) o permetre aplicacions córrer en multi-tasca (habilitat que no enyoro gaire a l’iPhone). També van quedar en segon pla les seves capacitats de 3G i d’iPod amb esteroides.
Jo el que vaig veure va ser un lector perfecte per còmics. Una pantalla amb la mida adequada, amb un pes i una duració de bateria raonables i prou espai en disc com per portar part de la biblioteca mòbil. Tot depèn de certs factors. El que trigui el mercat en adaptar-se (el discurs sobre la mort de la grapa fa tants anys que dura que podria dir-se que hem conviscut amb ell tota la vida però un aparell com aquest no ha d’implicar la desaparició del paper perquè sí) o com ho assimilarien els lectors. Per no parlar de les possibilitats que pot tenir un còmic amb connectivitat a internet (autoedició, multi-idioma, interacció amb autors i editorials, expansió de pàgines, accés a referències per capítols anteriors, etc.).

Mentrestant, el que pot reactivar és el “mercat” dels escànners.

Actualització: Comic Zeal anuncia la versió 4 del seu software lector de còmics per iPhone i iPad.

Hi ha 9 comentaris. Veure els detalls del post.

Oh Mummy, What’s A Sex Pistol?

Estèticament, els heavies del barri eren una mica cutres però van tornar a posar de moda el pantalón pitillo*. Tenien la seva pròpia botiga d’accessoris just a sota d’on jo vivia (un local amb una paret gegantina coberta per aquelles samarretes negres que fregaven la necrofília) però els seus rivals, els punks, no. La seva estètica era encara més deplorable però el consumisme no anava amb ells.
Ambdues tribus urbanes acostumaven a esbatussar-se al parc del barri i, encara avui, quan em creuo pel carrer amb un cap amb cresta i punxes verdes, com el gos de Pavlov, sento la necessitat d’esprintar carrer avall i fugir ben lluny. El barri anava ple de llegendes urbanes sobre punks que xutaven als nens com si fossin pilotes.
Els lectors de feeds s’han popularitzat per ser còmodes i perquè, total, gran part dels blogs estan decorats amb vestits intercanviables i no ens perdem res si no els visitem sovint. Que lo important és el contingut i ens és suficient amb una subscripció impersonal. I així m’agrada pensar en molts d’aquells heavies i punks. Que potser ara condueixin un monovolum, van a les reunions de l’AMPA** i miren Generación Ni-Ni. Que tot era façana.

Que no us enganyin. Aquest blog no parla ni d’higiene ni de botànica.

* el pantalón pitillo se lleva pero te hace el culo carpeta, esto es así
**quan jo era petit era l’APA, i no l’AMPA, i ara, quan sento aquest nom, em ve al cap una reunió clandestina de mafiosos. visc en un reflex condicionat constant

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors
Posts-eriors »