[omelet mode on]
Random Barry White song title here.
[omelet mode off]

Mike Wieringo va morir ahir a l’edat de 44 anys d’un atac de cor. Duia una vida tranquil.la, era vegetarià i dibuixava còmics, una professió de no gaire risc. Les seves formes amables eren sempre font d’inspiració quan encara era capaç de posar-me davant d’un full en blanc i llegir el seu blog va ser una de les coses que em van incitar a encetar aquest, enrere al 2003.
Quan ahir arribaven les notícies gens exagerades sobre la seva mort, una sensació estranya em va recórrer el cos quan vaig pensar en les pàgines a mitges que devia deixar sobre la seva taula de dibuix o mirar el link del seu blog al meu subscriptor RSS amb la seva última entrada i saber que no es tornaria a actualitzar.
Estrany és també aquest lligam que acabem creant amb un professional anònim de qui no sabem res més que el que produeix la seva feina i els pensaments desordenats que deixa en un blog.

M’agradaria tenir la capacitat d’expressar coses intenses. I és ara que ens separem quan, encara que alguns no es creguin, ho trobo més a faltar. Sis anys són molts anys i són moltes hores.

Que no se’t faci tan insuportable tant minimalisme que sóc un mar que només un peix triturat ja fa vessar. I els 26 tampoc són per tant. La vida ni te va grande ni has tocado techo.
De “vamos a volar” a “vamos a evitar”. Així va l’evolució i la liga, Síl.