My Lack Of Knowledge Is Vast

La jornada laboral ha arrencat aquest matí amb un email del departament de recursos humans de la nostra empresa on, enviat per error a tots els treballadors a nivell mundial, es compartien converses i dades sobre revisions salarials de certs empleats amb nom i cognom. Com que, en el passat, altres membres del departament de recursos humans van enviar també per error certs documents excel amb els salaris bruts d’alguns dels empleats a persones a qui, en principi, no els interessava per res el tema, el que potser queda demostrada és la coherència que tenen els amos a l’hora de captar personal pel departament en qüestió.
Una regla que sovint es compleix és que quan hom té unes expectatives modestes pel dia que es té per endavant, quelcom especial succeeix. Mai falla. I així, després de riure una estona amb aquest pedaç d’error, i quan un podia pensar que la diversió s’havia acabat i el tema no aniria a més, un email del vice-president ha arribat preguntant al departament de IT (però posant en còpia a tots els empleats, per què no) si es podia fer alguna cosa per esborrar aquest email de les bústies de correu. Un, innocentment, podria pensar que sí. Que els administradors poden fer un script letal o que els mateixos empleats, en un acte de solidaritat, podem clicar el botó de delete. El que em pregunto és si el vice-president, a part de esborrar el mail, pretenia també que oblidéssim haver-lo llegit. Aleshores el tema es torna més complexe ja que esborrar un mail enviat unes hores abans és possible però una al·lucinació col·lectiva no està exempta de certa complexitat, malgrat estem parlant d’una empresa de software.
Jo he decidit fer una petita llista de remeis més avançats o més casolans per aconseguir que mil empleats oblidin que han llegit un email confidencial que potser més tard li faré arribar:

a) petites sessions d’electroxocs cada matí
b) fer girar la terra en el sentit contrari al de rotació com va fer Christopher Reeves a Superman II, així anar enrere en el temps i poder evitar que el mail sigui enviat
c) reunir les set boles de drac i demanar-li al drac Xèron que tots oblidem el mail

Malgrat estic desbordat per l’optimisme, potser per la opció c) podríem esperar a demà, no fos que vulguem oblidar alguna cosa més (jo diria Roma). Crec que només es podia demanar un desig. Digueu-me pragmàtic.

Burman Flash

Ves a saber si era al Nan Roig on els personatges podien demanar al microones el que els hi vingués de gust menjar i aquest proveïa. Fins que no arribin aquests nivells de desenvolupament tecnològic a nivell atòmic, sembla que ens haurem de conformar amb les galetes substitutives (dos barritas = una comida) com a màxim exponent del futurisme gastronòmic. El que ve a ser la versió comercial de les mongetes màgiques del Toriyama o el pa èlfic d’en Tolkien (per com s’infla la panxa al ser ingerides, básicamente).

Sempre pensant en la nostra comoditat.