Dust And Water

El colmo de la crisi: ja no hi haurà més aigua mineral disponible a l’oficina, oficialment per raons econòmiques i ecològiques (malgrat que a l’ecologia només es recorre quan s’ha de retallar). En canvi, els treballadors disposarem de dues màquines d’aigua (su agua, gracias) però sense garrafa. Estaran connectades directament a la xarxa. El que comunament es coneix com a aigua freda de l’aixeta.
Es proporcionaran un número de gotets de plàstic encara que, des de l’empresa, es promou la reutilització d’ampolles d’aigua mineral per omplir-les del líquid element (justament quan el subministre d’ampolles a l’oficina s’acaba). Aquesta deu ser la mesura ecològica i no l’econòmica. No veig l’empresa enriquint-se gràcies a l’estalvi en gots de plàstic.
El personal ha rebut la notícia amb cert rebuig sense valorar el nou món de possibilitats i avantatges que pot proporcionar aquesta mesura a ambdós costats:

a) imminent mercat negre de gotets de plàstic; uns ingressos atípics en temps de crisi mai estan de més.
b) l’ambient de l’oficina guanyarà una mica d’alegria amb tots els treballadors duent la seva tassa amb missatge personalitzat estil I’m the best daddy in the whole world.
c) impacte directe en la millora de les relacions inter-departamentals a la cua de la pica per netejar les tasses.
d) possible fase final de la moqueta davant la probable situació de veure-la sempre xopa de tants gots estrellats.
e) reducció a la llarga del cost del personal davant les nombroses defuncions per còlics i pedres al ronyó.

Jo, ara mateix, surto a entregar la declaració de la renda (ara sí que és avui). Després, aniré a explorar Barcelona i buscar una d’aquelles gorres amb ampolla i canyeta incorporada.