'Un blog una mica barroc'.

Liberate Your Sons And Daughters

Un 11 de setembre de 1977 jo tenia pràcticament la mateixa edat que ara té l’Emma. Els meus pares em van dur a la manifestació per l’Estatut (la de la rima genial Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia) assegut en el cotxet. Posteriorment, amb els anys, van remarcar sovint com de necessari va ser aquell gest, ser allà i dur un nadó a una reivindicació d’aquella mena.

Només recordo les fotos del meu pare als mandos del cotxet que ves a saber on són. L’Emma no va seure ni un minut.

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

Crustacis i Algues (Icebergs)

Recordeu quan la professora feia una pregunta a classe i els alumnes aixecaven la mà per a ser escollits i poder respondre? Amb aquella ànsia, aquella desesperació. Dislocant-se el braç i deixant anar algun petit gemec. Com si les galtes no suportéssim la pressió. Quina devia ser la lògica? Com més alt alci millor m’ho sé i em preguntarà a mi?
Jo mai aixecava la mà. Encara que sabés la resposta. Encara que ningú més l’aixequés.

Fins que acaba l’adolescència, viure en un racó, estar callat i ser tímid et pot fer misteriós. Però després només et fa avorrit.

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

True Love 1980

Avui he començat el dia posant-me el jersei del revés i més tard he tingut dificultats per escriure un llarg paràgraf a mà. No me n’he sortit amb un petit post-it tampoc. L’he repetit fins a tres vegades fins que he estat convençut de que una tercera persona seria capaç de desxifrar el seu missatge.
Ha dit el 4Colors que amb tanta pantalla tàctil, l’ésser humà hauria d’evolucionar i suprimir el greix de la punta dels dits. Li he respòs que potser que desapareguessin els dits directament podria ser també una manera d’evolucionar. No sé si, a aquest pas, perdrem el gust pels treballs manuals però no recordo fer servir gaire el dit petit amb l’iPhone. Ves a saber si en unes poques generacions tenim les mans dels Simpsons.

No fa tants anys, una professora (que es rumorejava era germana d’una de les components de Nosoträsh, cosa que mai es va confirmar) se’m va apropar en mig del silenci d’un examen d’història d’art i va dir en veu alta: “què letra tan bonita tienes”. És va girar tothom i el que sí es va confirmar és que, de tant en tant, puc exterioritzar un sentiment de vergonya.

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

Santa’s Got A Bullet In His Gun

Odio quan els ajuntaments, els comerços i els anunciants en general avancen el nadal un mes sencer. Serà perquè odio el nadal, així en general, els seus bons propòsits i tota la mandanga familiar. A aquestes alçades, ja no és notícia. Odiar el nadal ja no és ni trendy. Ara es porta que t’agradi. Doncs que sigui nadal tot l’any, si és així com han de ser les coses. Que deixin els carrers ben il·luminats i plens de colors, que n’hi ha molts de molt foscos durant l’any. Que no li canviïn en nom a les vacances de nadal per “vacances d’hivern” i que, a les botigues a rebentar, em confonguin cada dia amb un dependent. Fa temps que no passa però em pregunto quina deu ser la meva actitud quan sovint se m’apropa algú i em somriu: “trabajas aquí?”.

Hi ha 10 comentaris. Veure els detalls del post.

Jetstream

La vuelta al cole ha anat de la següent manera: ordinador corporatiu down per falla general de cert sistema operatiu de Microsoft del qual no diré el nom i, per altra banda, el meu mac down degut a una falla estrepitosa de la placa base i la tarja gràfica. Milers de nens tornen a l’escola amb un portàtil sota el braç i jo donant gràcies per l’iPhone.
Em pregunto com s’hauran equipat les escoles de primària i secundària per afrontar tant ordinador portàtil en mans tan petites. Hi ha endolls per tots? Quant duren les bateries? Totes les classes tenen wifi? Hi ha servei tècnic si els ordinadors fallen? Serà la nova excusa per no entregar els deures, enterrant per sempre el popular mi perro se me comió los deberes? Quant trigaran en instal·lar el Counter Strike i fer partides en xarxa local en comptes de sortir al pati?

Milers de preguntes existencials m’assalten a la vegada que veig la possibilitat d’un negoci potencial.

Hi ha 3 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors