He tornat a somiar amb l’Elsa Pataky però, aquest cop, de manera abstracta. Estava en una classe, probablement d’universitat, i presentava oralment un treball que havia fet sobre ella. La jove professora, després d’escoltar el meu discurs, em preguntava davant de tots els alumnes: “I no creus que l’Elsa Pataky és una mica mujer florero?”. Jo responia que no la coneixia personalment i que això era un judici més íntim, de cara a la seva vida en parella, i jo havia analitzat l’Elsa Pataky com actriu i figura pública. La professora, amb la complicitat de l’aula, es trencava de riure a la meva cara, i mentre li lliscaven les gafes-pasta, em repetia, fent de la resposta que esperava de mi una evidència descarada: “Però no creus que és una mujer florero?” i jo li repetia la meva opinió. Tothom tornava a riure i ella tornava a insistir, gairebé afirmant: “Però és una mujer florero, no?”.
M’he despertat a les 5.27h del matí (indignat, com no) pel somni però encara cabut en la meva opinió: “i jo què sé què és aquesta dona”.

El meu dubte, dotze hores després, és: l’objectiu del treball no seria definir si l’Elsa Pataky és una mujer florero?
Al somni, estava ben convençut que el tema era un altre però en aquestes situacions, molt de tant en tant, perdo la confiança en mi mateix.

És molt estrany amb el q somiem. Coses sense sentit. Situacions recargolades. De vegades somies q ets a casa teva però on hi ha una pared o un moble, t’hi trobes amb una porta. Somies q parles amb algú i de sobre quan et gires, és una altra persona.

De vegades somies q fas coses per les q no ets gens capaç. Quantes vegades he somiat q condueixo… i no tinc carnet de conduir.

Suposo q en aquest cas, el somni és un reflexe de les teves limitacions. Sempre he dit q ser conscient de les teves pròpies limitacions és una virtut.

Avui he somiat q m’enrollava amb l’Elsa Pataky. Quin sentit té això? No recordo ni haver vist una imatge d’ella o pel.lícula o el q sigui en mesos. ??

No ha sigut un somni eròtic o alguna cosa així, simplement un petó. Ni tan sols recordo el contexte del somni, fa hores q m’he despertat. Però no és el primer cop q somio q em faig un petó amb gent (i amb gent vull dir noies) del més inverosímil, o per qui no sento cap atracció. L’Elsa aquesta, per maca q sigui, tampoc és una de les actrius q digui: ostres, com està. Q ho està, “vamos”, però… q n’hi ha q m’atrauen molt més.

L’Elsa Pataki no està dins de la meva òrbita de possibilitats. De fet no estem a la mateixa òrbita. Ni al mateix sistema solar. Crec q som de galaxies diferents.

Tot és molt absurd.