London Calling
Ves a saber què significaran per vosaltres les vacances i l’estiu. Platja. Muntanya. Sol. Descans. Gaspatxo. Viatjar. Família. Amics. Calor. Gelats.
Per mi significa un altre llibre amb zombis. I heu de saber que tots aquells que porteu xancles hawaianes a totes hores per anar a tot arreu sereu els primers en caure. Qui podria córrer i fugir amb un calçat ideat pel mateix Satanàs?
L’estiu són llibres de zombis i anar a mirar com és London. Aposto per una ciutat oberta, que dóna tot a exterior i amb molta llum. I plena de catalans. Fins ara.
Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 10/08/2010 a les 20:44h.
- Categories: Fotoblog, Llibres, Manies, Personal, Reflexions Barates, Vacances, Viatges.
- 6 comentaris.
- Conté 95 paraules.
Attack Of The Green Lantern
L’enèsima averia del sistema d’aire condicionat del pis va comportar que haguéssim de demanar prestat (sé que és molt trist) algun catxarret que ens ajudés a passar aquests dies de calor i penúries de la millor manera possible. I per aquestes, va arribar a casa el poder de l’ió: un ventilador rotatori amb forma de columna, a mig camí entre la torre de Collserola i R2D2 que, ves a saber com (té un botó que ionitza?), ens ha mantingut vius sempre que la nostra zona d’operacions no s’allunyés gaire de la seva zona d’acció.
Per tant, en aquests dies d’estiu i en cas de necessitat, us recomano ions.
Els nens, en canvi, no semblen entendre de temperatures. Les fotos immediatament superiors estan separades en el temps per dos anys. El Pau Petit mai ha entès de suors estiuenques i prefereix dormir acompanyat*.
* és possible que el que li agradi al Pau Petit no sigui adormir-se sobre el seu tiet sinó sobre la seva samarreta negra perquè és la mateixa en ambdós casos
** qualsevol paral·lelisme o referència de mal gust amb el Michael Jackson serà censurada sense pietat
Hi ha 5 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 19/07/2010 a les 18:33h.
- Categories: Fotoblog, Gadgets, Personal.
- 5 comentaris.
- Conté 186 paraules.
Los Versos Son Del Yankee Y La Música Del Ruso
La paradoxa inicial de la meva última setmana laboral abans del període de vacances és que necessitava un banyador en ple estiu. La mudança s’ha cobrat unes segones víctimes (els meus banyadors) després de perdre pel camí uns pantalons. I, pel que sembla, en agost, a les botigues només es pot trobar roba de tardor. Mai he provat de banyar-me amb una bona parca britànica però segur que així no acabo cremant la meva pell sota el sol. He acabat la setmana anant a treballar de blanc i tornant a casa amb taques de la salsa de tomàquet dels espaguetis al pit. Així que ara poso rumb a la terra de part dels avantpassats. Allà on potser trobaré familiars d’aquells que, quan algú es casa o, sense anar més lluny, el teu germà té el seu primer fill, es giren cap a tu i et diuen picant-te l’ullet: “a veure qui és el següent!”.
Estaria fora de lloc fer el mateix comentari al proper funeral, suposo.
Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 07/08/2009 a les 23:38h.
- Categories: Fotoblog, Moda, Personal, Reflexions Barates, Vacances, Viatges.
- 1 comentari.
- Conté 165 paraules.
Everglade
Ah, la primavera. Aquella època intermèdia entre el fred i la calor on es va decidir col·locar la setmana santa, aquell període de vacances més curt que el nadal i encara més curt que l’estiu. Totes elles es defineixen per les seves circumstàncies. Paradoxalment, la setmana santa es defineix per infondre’t la sensació de poder fer desenes de coses que, pensant-t’hi dos cops, ja es veu que clarament no donarà temps. Com el nadal es defineix per centenars de Pare Noels bizarros penjant patèticament dels balcons. Com l’estiu es definia per tots aquells milers de mosquits blancs que m’assaltaven quan duia aquell polo groc que penja ara de la cuina, en tornar a casa per la drecera entre els camps de roses.
No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 12/04/2009 a les 23:58h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Reflexions Barates, Vacances.
- Cap comentari.
- Conté 122 paraules.
The Blog Of Bunny Suicides
Durant l’agost, l’alegria més gran que pot recórrer l’oficina és quan recarreguen la màquina de pastes. La resta son penúries arrossegades feixugament esperant l’inici de les vacances.
Sempre m’he considerat de fonaments bàsicament optimistes però, paradoxalment, acostumo a pensar com seran els finals de gairebé totes les coses quotidianes que m’envolten. On acabarà aquest nou gadget que he comprat quan acabi sent substituït pel nou hype. Com acabarà aquest pis quan jo no hi sigui o l’enderroquin. Com serà el carrer on vaig nàixer d’aquí trenta anys més. Com serà deixar aquesta feina (per segona vegada). Com acabaré aquest blog (sóc especialment creatiu imaginant el títol perfecte per un hipotètic final). Com serà la meva última i potser primera cerimònia no apostòlica ni tan sols romana (curiosament, totes les cerimònies d’aquest estil que he protagonitzat fins ara han sigut completament involuntàries, i així seguiria).
Especialment m’atrau aquesta última. És una imatge recorrent durant les vigílies nocturnes mentre altres dormen. Em va quedar gravada un matí de dissabte, fa anys, despertant-me dels somni del meu propi funeral. Veia globus de colors i entrepans de Bimbo en meitats triangulars. Una selecció de la meva música favorita de fons. Totes les finestres obertes i cortines blanques al vent. Cap taüt. Cap persona.
El que dèiem. Clarament optimista.
El que sóc incapaç de visualitzar, ara per ara, és el principi de les meves vacances, aquí, a la cantonada.
Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 07/08/2008 a les 13:00h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Somnis, Vacances.
- 1 comentari.
- Conté 230 paraules.
