'Some guy on the net thinks I suck'.

Lo Viejo Es Lo Nuevo Y Lo Culto Popular

Mentre buscàvem els Adults Normals d’en Jaume Miro a la secció “Teatre.Obres” de La Central del Raval, un actor català d’origen germànic observava frustrat la secció “Art”. Ganyotes de no entendre res. Gesticulacions de no trobar el que s’està buscant.
Estimat actor que has treballat amb Tarantino i Greengrass: l’obra de teatre que buscàvem la vam acabar trobant nosaltres mateixos a la secció “Poesia.Novetats”, sent més efectius que el servei informàtic de la llibreria. Per tant, sigui el que sigui allò que buscaves, et recomano abandonar la secció “Art” i anar, per exemple, a la de “Còmic”. Ves a saber si així tens més sort.

Un últim consell, actor que vas protagonitzar el film Good Bye Lennin!: demana per la secció de “Còmic”, com se li ha dit tota la vida. Les noies arrufen el nas quan se’ls pregunta per la secció “Novel·la Gràfica”. Sense complexes.

Nota de l’autor: les seccions de la llibreria La Central que apareixen entre cometes en aquest post s’haurien de llegir amb vocòder.

Hi ha 9 comentaris. Veure els detalls del post.

El Mapa

A les poques setmanes d’haver-me mudat a l’Eixample de Barcelona, una de les diferències que vaig notar, comparant aquest districte amb el Clot, és la quantitat de gent popular que et pots arribar a creuar pel carrer, just davant de casa, només pel fet de viure en un lloc cèntric. Hi ha qui constantment es relaciona amb famosos, faràndula, artistes, polítics i esportistes però, quan la vida social i diària es compon de persones humanes i anònimes, és una situació que crida l’atenció, ja sigui simplement per aquell primer impuls inconscient de no saber situar la persona i el lloc i tenir aquella sensació d’haver d’anar a saludar o fer el conseqüent moviment de celles (ei!).
Així, en uns pocs dies em vaig creuar unes quantes vegades amb els components de Manel, la Concha Velsaco (qui vaig confondre amb la Lina Morgan al piular-ho per Twitter), Àlex Gorina, Jaume Sisa, Víctor Amela, Gianluca Basile, Enric Casasses i altres. Tot molt variat.
Hi ha qui valora i creu que dóna certa classe el fet de tractar amb els anomenats “famosos” (gent amb projecció social, televisiva, artística, esportiva, etc.). Jo, a partir d’avui, valoro el fet de que Google Maps ha immortalitzat a la meva anciana àvia fent els seus passejos matinals per la balconada de casa seva.

A que vosaltres no coneixeu ningú a Google Maps?

Hi ha 5 comentaris. Veure els detalls del post.

Deconstrucción

Quan un veu les vacances de setmana santa a l’horitzó, planeja una visita a un lloc remot per desconnectar de la rutina diària i de la vida laboral (la vida en general) per no trencar la tradició de sortir del país en aquestes dates. Deu dies després, em sento molt més desconnectat sense haver anat gaire lluny que a la tornada de París. M’he dedicat a portar la vida del gorrino pachón, a no fer gairebé cap foto que valgui la pena tornar a mirar, no he escoltat música excepte alguns cants de sirena a la dutxa i el fil musical de les botigues de còmics, m’he llegit de principi a fi el Daredevil de Bendis i, passejant per Barcelona, m’he creuat “famosos” com el Pep Cruz, el Raimón i la Flaneuse, sabent-ho d’oïdes perquè sóc algú capaç de creuar-se a sa mare pel carrer i no adonar-se’n. I la pobre dona no és tan baixeta. Fa exactament la mateixa alçada que Prince.
Aquest és un altre post d’un altre blog que parla de la vuelta al cole i aquest és un símptoma del retorn a la normalitat: al tren, una dona gran relatava a les seves amigues com va donar a llum a la seva filla ella tota sola, ajudada per sa mare.
De vegades val la pena afluixar els cascs.

Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.

When You Wasn’t Famous

Hi ha qui és amic íntim d’alguna celebritat. Qui les coneix de prop, treballa amb elles o per elles. Hi ha qui surt entre famosos cada nit o diu que hi surt. Qui n’ha vist algun creuant-se’l pel carrer o simplement creu que n’ha vist un així com de lluny.
Fins i tot, he sentit dir de gent més o menys anònima que ha tingut una relació sentimental amb un famós.
Jo, lo més a prop que he estat d’un famós o celebritat, des de que em vaig creuar al Kevin Bacon al Upper West Side de Manhattan fa uns 5 anys, ha sigut avui. He menjat un tros del pastís que va tenir ahir l’excel.lentíssim President de la Generalitat, José Montilla, per postres.

Hi ha 13 comentaris. Veure els detalls del post.

Flotando Sobre Rothkos

Diuen les males llengües què vam veure Morgan Freeman pels carrers de New York.
Altres llengües bífides diuen què ens vam creuar amb la Gwyneth Paltrow al JFK.
LL Cool J signava cd’s a la virgin de Times Square.
Jo només vaig mirar descaradament el Hank Azaria i a dos famosos i fansless bloggers poc reconeguts.

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors