L’insomni té les seves avantatges. Aprofites el dia al màxim. Pots dedicar el dia a les tasques més desagraïdes com fregar, treure la pols, endreçar o planxar, què saps què et quedarà temps per veure aquells DVD’s què tens aparcats, llegir una bona estona al llit i passar incomptables minuts de delit amb aquelles cançons què mai et canses d’escoltar.

Potser un dels perills de l’insomni és si no saps distreure’t perquè ets una persona trista i no tens hobbies, i acabes al llit donant voltes sense parar. Això no porta enlloc més què a pensar de més. Massa. I a acabar torturat per idees i conceptes en les què ni hi tan sols hi vols pensar. En impossibles, improbables i inabastables.

I potser un dels efectes secundaris és el més què probable mal de cap després de dinar.

Llegeixo què Kant va oblidar d’instaurar la migdiada com a imperatiu categòric en la cadena del seu blog (un home avançat al seu temps, sense cap dubte).

Segons Kant, si no sabem que és la raó, no tenim cap possibilitat de determinar com s’ha d’actuar i de viure. Cal sotmetre la raó humana a la crítica. Cal determinar quines són les possibilitats i els límits del coneixement. Potser ell va ser conscient del seu propi límit i va arribar a un punt en el què no va poder afegir més imperatius categòrics.

Potser la seva resposta davant la qüestió de si podia afegir la migdiada com a imperatiu categòric va ser un simple nein, kann ich nicht. Traduït al català: no, no puc. Traduït a l’anglès: no, I can’t.

Kant, en un acte d’egocentrisme pur i de vanitat digne d’un fotolog de truites i bombolles, va decidir fer honor al seu cognom i dir: no, no puc. No, I can’t.

A l’igual què Chiquito de La Calzada, un altre popular filòsof del nostre temps, què també responia amb un condemoorr a les preguntes més insalvables de la consciència col.lectiva. Condemoorr, derivat etimològic de l’anglès I can’t more (en català no puc més) què va acabar convertint-se en no puedoorr, pedra angular del pensament global de la societat actual:

Sempre em respons què no.

Text inclós a l’assaig Jo, Filòsof (o Per Què No Escric Sobre Filosofia i La Misteriosa Connexió entre Immanuel Kant i Chiquito de La Calzada), pròximament a la venda a totes les llibreries amb venedors què et toquen el braç.

Reich: …i… si tú fossis jo, ara, en aquest moment de la meva vida, an…
Rbn: Em tocaria els pits constantment.
Reich: Si no hace nada.
Rbn: Claro, eso tú porque siempre los has tenido y estás acostumbrada.
Reich: …mmm… bueno, però si tú fossis jo, ara, en aquest moment de la meva vida…