'El blog sense taques'.

Milk + Fluor

Em pregunten quin sentit tenia fer fluor a l’escola un cop l’any. La tortura a l’escola pública i rojilla on gaudien de la meva presència era d’un cop setmanal.
Fos de color rosa o de color taronja, era una experiència surrealista. Com no es podia menjar res en una hora després de glopejar, sempre es feia a les 4 de la tarda, una hora abans de sortir, i habitualment en divendres.
Hi havia un “encarregat dels gots” i un “encarregat del fluor”, què era responsable de la garrafa de 5l. amb el seu dispensador. Dos pressions per alumne:

- Posa’m només una!
- Què va! M’han dit què dos.

Ell es posava l’últim de tots, quan ningú mirava, i només se’n posava una.

I a aguantar. Aguantar i aguantar dos minuts amb allò a la boca.
I ens miràvem. Ens miràvem els uns als altres fins què ens entrava el riure.
I a escopir. En el moment què a un li entrava el riure i ho deixava anar tot, amb més o menys punteria dins el got, anàvem tots darrera. Com quan un vomita en un autobús i de l’olor a vòmit, tots vomiten radera.

Una multitud de *puecs* generalitzada a tota l’aula.
Una experiència de germanor igual o pitjor a ser obligat a dinar cada dia amb llet.


Més Posts —

Penúltims, i també tots els d'aquest mes, any o encara més antics
10.03.2010 a les 18:55h.
Categories:
Cinema, Esports, Música, Notícies, Reflexions Barates.
Comentaris: 1.

Twenty Inches Of Awkwardness™

Dilluns va passar per casa nostra una pel·lícula de catàstrofes. Un efecte climàtic desbocat. Un Roland Emmerich™ en tota regla. Tal i com està el cinema avui dia, aquesta situació es plasmaria amb una descomunal pel·lícula de Coca-Cola i crispetes de dissabte a la tarda, construïda al voltant de grans ...
5.03.2010 a les 09:43h.
Categories:
Fotoblog, Llenguatge, Moda, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 4.

We Are The Boyz

Un dia el meu germà va córrer i córrer desesperat cap a l'entrada d'un bar per anar al lavabo. No va veure que a l'entrada hi havia una porta de vidre (devia estar extremadament net) i es va estavellar contra aquell mur invisible. Va seure uns segons al terra, desconcertat, ...
23.02.2010 a les 12:54h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Somnis, Sèries De Televisió, Teatre.
Comentaris: 6.

You’re A Nightmare

Fa dues nits vaig somiar que assistia (de nou) a l'espectacle teatral de Faemino Y Cansado. Malauradament, el Faemino estava malalt i només apareixia a l'escenari el Cansado. Micròfon en mà, decidia tirar endavant amb el xou sense el seu inseparable company. Als pocs minuts de començar, es quedava en ...
16.02.2010 a les 09:20h.
Categories:
Blogocosmos, Fotoblog, Gastronomia, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 5.

Arroz, Azúcar Y Canela

En canvi, diumenge, després de que l'Ini preparés una paella verda (perdó, vegetal), la Rothkovic unes galetes rostides i abans de que el Barrut demostrés la seva destresa movent els dits sobre el trast d'una guitarra xinesa (acte de poca delicadesa, degut a la carència d'alguns espectadors per aquesta habilitat), ...
15.02.2010 a les 17:44h.
Categories:
Còmic, Fotoblog, Geek, Personal, Reflexions Barates, Sèries De Televisió.
Comentaris: 3.

Saturday Come Slow

El fet de no tenir fotografies que documentin el meu passat em converteix, potser, en un d'aquells personatges enigmàtics, dels que l'autor va destapant obscures vivències per sorpresa i explica detalls de forma desordenada. Per donar aquella sensació de que, malgrat t'està oferint la seva història en petites píndoles, sempre ...

Buscar

Flickr

Last.fm