'El blog sense taques'.

Escala Uno Es Uno

No todo el mundo sabe que a un lápiz con sus páginas en blanco no pienso en la vida nunca volver. Reconstruiria aquest pont amb una mica més de solitud, camins més llargs per recórrer en bicicleta i desfaria el mite de que més enllà dels límits de les grans ciutats la vida és més relaxada. La costa bull de gent a les platges, les cales solitàries s’extingeixen com el pit-roig i només s’ha de viure en primera persona una retenció al centre de Girona per acabar frustrat com si dels rodalies de la ciutat comtal es tractés.
Hi ha escriptors que no saben si mai més tornaran a escriure (que no és el mateix que mai més tornar a publicar) i jo no puc tornar a dibuixar. Tinc el bloqueig del fracàs. No todo el mundo sabe que a un lápiz con sus páginas en blanco no pienso en la vida nunca volver.

Hi ha escriptors aquest cap de setmana que no han menjat frankfurt i que viuen de l’aire que respiren.

Polla Xica

Fa uns minuts de matinada, m’he aixecat del llit amb molta set de tant menjar pipes. Quan llegeixo, sovint tinc un fort desig de menjar pipes i, quan comença a entrar-me la son, no puc parar de dur-me pipes a la boca. Com si el meu braç patís la seva pròpia fase REM. Un moviment automàtic i involuntari. I a posteriori, doncs somio el que somio.
M’he preparat un got d’aigua amb gel ben gran, amb l’ampolla de dos litres al costat, per omplir quan s’acabi. Mentre bevia, mort de son, he apuntat a la TV amb el meu comandament a distància i la resposta ha sigut:

Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors o els repartidors de butà).

Quin Monzó.

I aquí m’he quedat. Desvetllat.


Més Posts —

Penúltims, i també tots els d'aquest mes, any o encara més antics
10.03.2010 a les 18:55h.
Categories:
Cinema, Esports, Música, Notícies, Reflexions Barates.
Comentaris: 1.

Twenty Inches Of Awkwardness™

Dilluns va passar per casa nostra una pel·lícula de catàstrofes. Un efecte climàtic desbocat. Un Roland Emmerich™ en tota regla. Tal i com està el cinema avui dia, aquesta situació es plasmaria amb una descomunal pel·lícula de Coca-Cola i crispetes de dissabte a la tarda, construïda al voltant de grans ...
5.03.2010 a les 09:43h.
Categories:
Fotoblog, Llenguatge, Moda, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 4.

We Are The Boyz

Un dia el meu germà va córrer i córrer desesperat cap a l'entrada d'un bar per anar al lavabo. No va veure que a l'entrada hi havia una porta de vidre (devia estar extremadament net) i es va estavellar contra aquell mur invisible. Va seure uns segons al terra, desconcertat, ...
23.02.2010 a les 12:54h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Somnis, Sèries De Televisió, Teatre.
Comentaris: 6.

You’re A Nightmare

Fa dues nits vaig somiar que assistia (de nou) a l'espectacle teatral de Faemino Y Cansado. Malauradament, el Faemino estava malalt i només apareixia a l'escenari el Cansado. Micròfon en mà, decidia tirar endavant amb el xou sense el seu inseparable company. Als pocs minuts de començar, es quedava en ...
16.02.2010 a les 09:20h.
Categories:
Blogocosmos, Fotoblog, Gastronomia, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 5.

Arroz, Azúcar Y Canela

En canvi, diumenge, després de que l'Ini preparés una paella verda (perdó, vegetal), la Rothkovic unes galetes rostides i abans de que el Barrut demostrés la seva destresa movent els dits sobre el trast d'una guitarra xinesa (acte de poca delicadesa, degut a la carència d'alguns espectadors per aquesta habilitat), ...
15.02.2010 a les 17:44h.
Categories:
Còmic, Fotoblog, Geek, Personal, Reflexions Barates, Sèries De Televisió.
Comentaris: 3.

Saturday Come Slow

El fet de no tenir fotografies que documentin el meu passat em converteix, potser, en un d'aquells personatges enigmàtics, dels que l'autor va destapant obscures vivències per sorpresa i explica detalls de forma desordenada. Per donar aquella sensació de que, malgrat t'està oferint la seva història en petites píndoles, sempre ...

Buscar

Flickr

Last.fm