No todo el mundo sabe que a un lápiz con sus páginas en blanco no pienso en la vida nunca volver. Reconstruiria aquest pont amb una mica més de solitud, camins més llargs per recórrer en bicicleta i desfaria el mite de que més enllà dels límits de les grans ciutats la vida és més relaxada. La costa bull de gent a les platges, les cales solitàries s’extingeixen com el pit-roig i només s’ha de viure en primera persona una retenció al centre de Girona per acabar frustrat com si dels rodalies de la ciutat comtal es tractés.
Hi ha escriptors que no saben si mai més tornaran a escriure (que no és el mateix que mai més tornar a publicar) i jo no puc tornar a dibuixar. Tinc el bloqueig del fracàs. No todo el mundo sabe que a un lápiz con sus páginas en blanco no pienso en la vida nunca volver.
Hi ha escriptors aquest cap de setmana que no han menjat frankfurt i que viuen de l’aire que respiren.

10.10.2007
Categories:
Fotoblog,
Llibres,
Notícies.
Tags:
frankfurt,
quim monzó.
Comentaris:
3.
Fa uns minuts de matinada, m’he aixecat del llit amb molta set de tant menjar pipes. Quan llegeixo, sovint tinc un fort desig de menjar pipes i, quan comença a entrar-me la son, no puc parar de dur-me pipes a la boca. Com si el meu braç patís la seva pròpia fase REM. Un moviment automàtic i involuntari. I a posteriori, doncs somio el que somio.
M’he preparat un got d’aigua amb gel ben gran, amb l’ampolla de dos litres al costat, per omplir quan s’acabi. Mentre bevia, mort de son, he apuntat a la TV amb el meu comandament a distància i la resposta ha sigut:
Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors o els repartidors de butà).
Quin Monzó.
I aquí m’he quedat. Desvetllat.

Anteriors