Viure en solitud, en un petit pis mileurista, i amb una programació de TV absurda, em va fer descobrir a l’hora de sopar les sèries de TV en DVD. Veure cada nit una pel.lícula és pesat però una sèrie és molt més còmode, especialment per durada. Quan em vaig emancipar, vaig comprar les temporades de X-Files i Friends per acompanyar-me cada nit. En V.O. i sense publicitat. Després van ser Futurama i Buffy (que sí era tan bona com deien). L’any passat va ser el fanatisme totemitzador de Lost i aquest any Alias (que no és tan bona però molt entretinguda) i 24 (que tampoc ho és degut al seu concepte inicial una mica repetitiu).
Acumulo Prision Break, sèries britàniques curtes com The IT Crowd (tremenda) i els nous de Lost (em nego a patir amb els cliffhangers).

Diuen que Jack Bauer hauria escapat de l’illa de Lost en 24 hores. Mentida.