El dia que el Popeye va superar la barrera de les 25 pts. va ser més traumàtic que el fet que el Super Choc sempre s’esgotés i haguessis de conformar-te amb un trist Almendrado sense pastilla de xocolata a dins. Un negrito estandard en comptes d’un Negrito Estrella. Un Cornetto de nata havent Ron Con Pasas. Que la Copa Brasil fos per adults mentre que el Frigo Dedo o el Tiburón deixaven les llengües infantils pintades de colors. Com podia estar tan asquerós el Twister Choc existint el Twister a seques? I el Solero existint el Magnum? Quina mena d’aberració era el Drácula?

Qual Woody abandonat sense miraments per un Buzz Lightyear qualsevol, cada estiu miravem el nou cartell de Frigo, buscant que els gelats de sempre encara estiguessin i quines novetats resaltades amb una estrella (Nuevo!) serien la nostre obsessió estival.
Però si els gelats nous tenien on brillar, què se’n feia dels gelats defenestrats? Per què els retiraven? Hi ha un cementiri de Frigos jubilats?

Que les pongan una estatua.