De vegades un no actualitza el seu blog perquè la seva vida personal i/o laboral el manté massa ocupat i no sobra el temps per dedicar-se a aficions tan poc productives com aquesta. No és el meu cas. Si no actualitzo és per falta de ganes, de coses a dir o simplement perquè he estat de vacances. I desídia en general, no ens enganyem. El vuitè mes de l’any no s’hauria de dir pas agost sinó “desídia”. De-sí-dia.
Vaig estar uns dies a Granada i rodalies, una mica a Sevilla i uns quants dies més a Madrid. Un diria que degut a la crisi, fer distàncies més curtes hauria de ser més econòmic. Però no. I a part d’això i una mica de platja i piscina, bàsicament és l’estiu on hem descobert a l’Andrew Bird gràcies als còmics autobiogràfics del Jeffrey Brown (raó per la qual ja no cal que editi les meves memòries en art seqüencial) els quals hem llegit viatjant per primer cop en l’AVE mentre tornàvem cap a casa on, només arribar, hem redistribuït els mobles de lloc. Com no portem ni un any vivint en l’actual pis, això diu molt de la nostra estabilitat estètica. I per acabar de resumir, no suporto les cançons de l’estiu però hem cantat constantment la falca de Bocasecaman i encara no tinc carnet de conduir. Encara no arribo al 1.80, ni sóc astronauta (cosa que està bé perquè mai he volgut ser astronauta) però en aquest blog queda remarcat el meu ego.
A això, a les sèries i als còmics, se li en diu un recap i teniu més aquí.

Heu d’estimar aquest blog perquè les visites han caigut tant que al menys és un lloc relaxat on el primer comentari no ha de ser “ei, sóc el primer? sóc el primer!”. Teniu encara dies per comentar que segueixo de vacances.

Lanjarón és un poble tot exterior, obert i amb molta llum situat prop de Granada i també prop d’on és originària part de la meva família. I seguint la tradició, un any toquen vacances per a descobrir nous emplaçaments i un altre toca retornar a allò que ja ens sabem però que gairebé hem oblidat. De fet, el primer blog el vaig iniciar poc abans de l’últim cop que hi vaig dur algú per aquelles terres i d’això ja farà vuit anys, potser.
L’inici de les vacances és una mica com quan tornes a casa pixant-te. Com més a prop, més difícil sembla arribar-hi. Se suposa que serà un parèntesi de les rutines anuals encara que amb tant de portàtil, iPhone i cases i hotels amb wifi, bàsicament les vacances acaben sent aquell període en el que no es requereix justificació pel fet de no aparèixer per l’oficina.

Tothom necessita un bon parèntesi, encara que sigui de la vida a l’oficina. A veure que m’enduc: portàtil sí, iPhone sí, iPod sí, càmera de fotos sí, “A Sangre Fría” sí, una bona guia també…. ups, no tinc banyador.