Martha My Dear

Avui he anat en tren a la feina. Per primer cop en setmanes ha arribat puntual al seu destí però no així el meu transbord. Sota el sol d’un matí de tardor, mentre es consumava el fet de que arribaria tard a l’oficina, he tingut una estona per pensar en xorrades com a pianos observant una sèrie de cotxes i motos que es saltaven indiscriminadament uns semàfors en vermell i han estat a punt d’acabar esclafats al paviment (fet que reforça la meva teoria de que els carnets de conduir els regalen i per això tampoc és tan estrany que jo no en tingui un).
El dia que mori (”el dia que no hi sigui” sempre ha sigut un eufemisme estúpid) vull donar els meus òrgans. No tinc cap carnet de donant tampoc (i em pregunto si serà el tràmit per aquest carnet tan fàcil com el del DNI, el qual vaig renovar ahir a la tarda en nou minuts) però serveixi aquest text com a testimoni 2.0 de les meves intencions. I que algú comprovi si els qui reben les parts usades del meu cos comencen a veure vinyetes amb els seves noves còrnies, si senten guitarres estridents en plena nit, si el fetge rebutja violentament qualsevol tipus d’alcohol o si les mans… les mans probablement faran alguna marranada, a mig camí entre una pel.lícula japonesa de terror i un capítol de House però, vamos, que alguna cosa es podrà aprofitar si no prenc alcohol, no fumo, veig i sento acceptablement bé i no tinc colesterol.

Sembla que en aquesta vida els carnets tampoc són tan tan importants.

Se Comió El Cagao

A vueltas con las series estic un altre cop. I mentre espero The IT Crowd i The Office, gaudeixo del començament de House, que m’ha encantat amb el seu plantejament a lo Supervivientes, i no gaudeixo gens amb Heroes. Si la primera temporada era el plagi més gran mai fet d’un còmic després de Matrix, en aquesta segona temporada se’ls hauria de caure la cara de vergonya amb el tema “virus”. Ningú els ha portat a judici encara? Podria anomenar fins i tot algunes trames i diàlegs literals sortits de les pàgines de X-Men. Si Grant Morrison no va denunciar als germans Wachowski, suposo que Marvel passarà del tema de la mateixa manera.

Sigh… enyoro a Lost.

Acceptació

Duien que la línia que separa l’amor i l’odi és molt fina. Altres diuen que l’amor i l’odi estan separats per una muralla xina amb soldats vigilant cada 5 metres. Durant un moment d’èxtasi sensorial, em vaig mossegar la part interna de la galta quan mastegava una dolça síndria. Prèviament, m’havia fet un tall al dit amb el ganivet, preparant la fruita.

Fa uns dies, em van dir que nada puede contra las canas.

La felictat és efímera.


About

Estàs llegint (o potser només mirant) PRODUCTES DE NETEJA, una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.

Anteriors

1.12.2008 a les 16:26h.
Categories:
Cinema, Fotoblog, Personal.
Comentaris: 14

REC

Durant la primera nit al pis nou, uns quinze minuts després d'apagar totes les llums, quan ja érem al llit, el timbre de la porta va sonar. Dos cops.
28.11.2008 a les 20:44h.
Categories:
Fotoblog, Gadgets, Personal, Publicitat, Reflexions Barates, Transports.
Comentaris: 1

Are We Human or Are We Dancer?

Observava l'anciana per l'espai que queda entre dos seients del tren fullejar el nou catàleg de joguines de nom de gran superfície aquí i pensava que algú hauria de prepara-ne un per adults, amb la seva roba trendy, els seus iPhones i iPods, els seus cd's, dvd's i videojocs, mobles ...
26.11.2008 a les 18:05h.
Categories:
Fotoblog, Manies, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 17

Vengo Gatuno, Vengo Taimado

I la gent que s'afaita i es deixa alguns pèls petits en algun racó indeterminat de la cara i no pot parar de tocar-se'ls i notar-se'ls i sentir-los? Doncs molt millor que ahir, que a mitja tarda em vaig adonar que duia els calçotets del revés del revés. Del revés ...
24.11.2008 a les 17:38h.
Categories:
Música, Personal, Productes De Neteja, Web 2.0.
Comentaris: 5

Did I Say

El post anterior és un dels pocs que, durant els últims mesos, no va ser anotat prèviament de forma bàsica i esquematitzada a Evernote. Una eina meravellosa i molt poc romàntica per escriure petites anotacions online. Un altre Moleskine-killer. Malos tiempos para el papel. Si d'una cosa no m'han acusat gaire ...
23.11.2008 a les 1:50h.
Categories:
Blogocosmos, Fotoblog, Personal, Web 2.0.
Comentaris: 3

Breve Disertación Sobre Lo Clásico Y Lo Moderno

Hi ha tants membres de la meva promoció d'EGB al Facebook com alumnes de la mateixa generació es van presentar a la festa d'antics alumnes. Una. Una única persona. Em pregunto si serà la mateixa. Aquella que va tenir el coratge de sortir a fer-se la foto de promoció tota ...

Buscar

Flickr