PRODUCTES DE NETEJA » hulk

Modern Man

Rubèn — Wed, 08 Sep 2010 09:11:11 +0000

Aquest matí, en el primer vagó del comboi de la línia 3, m’he vist envoltat per la normalització. Un home, probablement prop dels seus quaranta anys, duia una estupenda samarreta “Hulk saved your life“, per altra banda molt adient per la línia verda del metro de Barcelona. Un segon noi llegia Born Again, una noia manga i, durant el trajecte, diverses samarretes de super-herois d’aquestes que Zara i H&M fan com a xurros feien acte de presència aleatòriament.
Malgrat els danys col·laterals que encara provoca la imatge que projecta The Big Bang Theory sobre certs lectors, probablement la normalització va culminar amb totes aquestes pel·lícules inspirades pel món del còmic que avui omplen les sales de cinema. Ara falta polir cada una d’aquestes reinterpretacions per les masses. En conseqüència, m’atrau i m’espanta a parts iguals la versió televisiva de The Walkind Dead, probablement el millor còmic que podeu comprar avui dia.

El dia de la segona inundació, la Sílvie va rebre l’aigua i el veí també amb una samarreta de Hulk.

Bright Future In Sales

Rubèn — Wed, 27 Feb 2008 22:37:13 +0000

En la reunió anual d’avaluació de projectes per l’any fiscal 2009, mentre altres parlen de previsions, revenues i pressupostos en dòlars, ningú sap que duc roba interior de Hulk.

Perales

Rubèn — Tue, 24 Jul 2007 23:21:48 +0000

Llegeixo el Hulk de Bruce Jones, que tenia reservat per dies com aquests. Vuit volums amb un sorprenent regust als millors moments dels X-Files de Chris Carter i que val la pena tenir en la seva versió original o recopilatori en anglès (l’edició de Planeta era de pena).
Parlant de series, Tele5 ha començat l’emissió de la serie Jericho, de la qual he vist un tros avui i m’ha semblat molt fatal. Estic d’acord que a Lost de vegades sembla que no passi res i tot avanci lentament però cada cop més sèries estan copiant aquest modus operandi (com al seu dia totes van copiar X-Files) però amb menys gràcia. I també, de nou, una televisió ofereix una serie que no té final. Jericho va ser cancel.lada als US després de la seva primera temporada però amb un últim capítol acabat en continuarà. Se suposa que hi haurà una mini-temporada de 5 o 6 capítols per no deixar penjats els arguments però és com quan TV3 va emetre Invasion. Em nego a veure una cosa que sé que no porta enlloc (si és que una sèrie de televisió et pot portar a alguna part).
Escolto els últims cd’s adquirits: Zeitgeist de The Smashing Pumpkins, que m’ha agradat més del que esperava i menys que en els seus millors moments; Twilight Of The Innocents d’Ash, que sonen com sempre però si el sempre t’agrada, gaudeixes com idem; floto una mica amb The Reminder de Feist (per fi l’he trobat en caixeta de plàstic i no en digipack, coses meves) i començo a fer rodar els nous de The Chemical Brothers, Ryan Adams i U.N.K.L.E. dels que encara no tinc una opinió que interessi ni a mi.
M’alimento de síndria i em poso crema a l’esquena com bonament puc. Maivista, potser sí que la natura no és sabia del tot perquè és literalment impossible posar-se crema a l’esquena un mateix sense tenir braços de mico o qualsevol altre primat.

Ah, i m’he canviat de feina un altre cop.

Empatia Cromàtica

Rubèn — Thu, 01 Mar 2007 16:24:16 +0000

La Rana Gustavo segueix dormint entre còmics però últimament escull ficar-se, ben embotit, entre els de Hulk. Concretament entre l’era Peter David i la Bruce Jones.
Deu ser cosa d’empatia cromàtica, dic jo.

Mutie Scum

Rubèn — Fri, 09 Dec 2005 20:55:07 +0000

Durant els primers anys de la guerra freda, posteriorment al llençament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaky i la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial, s’encetà una paranoia, especialment a la societat americana, atrapats entre la por d’un possible atac comunista i els primers efectes col.laterals de la radiació al Japó, per els efectes de l’energia nuclear. Les proves atòmiques es succeïen als Estats Units i, malgrat les suposades garanties de seguretat, això no feia més què augmentar les pors d’una societat què començava a veure un enemic de la seva mateixa mida.

I si d’una cosa s’alimenta el mercat de l’entreteniment, és de la imaginació col.lectiva i de les seves pors irracionals. El cinema anomenat de Sèrie B encetava el seu camí amb pel.lícules de formigues gegants i de dones mutants gegants no més petites. El món del còmic veia el neixement de Hulk després d’una prova nuclear a l’estat de New Mèxic i l’arribada de les pel.lícules de sèrie Z del japó com Godzilla no feien més què alimentar aquesta corrent.

L’energia nuclear era una tabula rassa per la imaginació dels autors de ciència ficció, què l’utilitzaven amb total impunitat sense, realment, saber-ne les veritables conseqüències o la veracitat del què relataven. Era més ficció què ciència del què mai havia estat… O no?

Pessebre Monumental 2005 – Sala Polivalent de Vandellòs
El proper dissabte 10 de desembre, a les 19 hores a la Sala Polivalent de Vandellòs, s’inaugura el Pessebre Monumental 2005, creació d’en Brauli Conejo. Un dels més grans d’Europa. Aquesta obra excepcional és oberta al públic del 10/12/2005 al 15/01/20006. No hi falteu!

Pd.- Algú sap on va néixer Nacho Vidal?