Hi ha dilluns en els que és millor no sortir de casa. I com els dimarts sempre són pitjors que els dilluns, ara penso que millor no haver sortit del llit. Torno a tenir insomni i una apatia que no sé si és depressió perquè no sé si mai n’he tingut una o una son incontenible. A les quatre de la matinada m’he posat a enviar SMS’s sabent que no es llegirien i, de segur, acabarien despertant als receptors.
Tinc una forta correspondència via SMS durant tot el dia, sempre amb les seves paraules senceres i accents. No sóc persona de parlar per telèfon. A mi doneu-me mitjans epistolars, ja siguin amb tecles o boli BIC. Em comunico via post-it amb la meva companya de pis i això que vivim en cinquanta metres quadrats. En el passat, vaig espatllar un Nokia que no podia continuar funcionant amb una base de dades de missatges de més de 2.500 texts. Tots els que havia rebut des de que em van regalar el mòbil, fenomen també conegut com Síndrome de Diógenes 2.0 (en podem parlar un dia).
Avui, amb el desconcert que duc a sobre, que no sé si estic deprimit o ansiós o normal o sóc un optimista incorregible que acaba donant l’estoica sensació de que res importa, fins i tot m’ha passat pel cap fer un post íntim i dir que porto un xupetón al coll. Però no. Si he de confessar una intimitat, que sigui una de ben grossa.
Durant uns quants anys vaig ser molt fan de Prince. Ma mare deia “este bajito me pone” (perquè “me pone” és un estàndard a la meva família per expressar atractiu) però jo preferia de manera heterosexual els seus àlbums sexuals i mig místics. Des de 1999 fins a Rave In2 the Joy Fantastic, que era tan tan dolent que me’n vaig oblidar per sempre del Prince Rogers Nelson i vaig aparcar tots els seus cd’s en una caixa de sabates sota el llit.
Ara que viu una segona joventut amb el seu vint-i-tresé disc, igual m’animo i els recupero. A ell i uns quants grups d’aquests molt dolents, i com diu la Sílvie, no canònics, com Mansun o Hurricane #1. Ningú nega que el caviar sigui una delícia però cada dia caviar? Les patates amb ketchup també estan bones i poden ser plat favorit.

Aquí, he vist un riu a París i Mordor.