Diluvis D’Arena i De Meteors
Recordo que el Petit Schuster, sobre qui ja us vaig teclejar* amb anterioritat, tenia un calaix ple de cintes de casset que el seu pare li havia enregistrat des del moment que ell va començar a dir les seves primeres paraules fins a les primeres converses amb sentit. Cintes de casset plenes de frases innocents i involuntàries, totalment oposades a les declaracions que la Sílvie, arrossegant la seva gravadora Fisher Price™ pel passadís de casa, va anar enregistrant compulsivament als seus amics i familiars, volguessin o no. Notis una nova carrera de periodisme esportiu truncada per la indiferència familiar.
Malgrat sóc conscient que la tecnologia actual posa molt fàcil documentar fins a l’esgotament plàstic i mental les nostres vides, aquest és un de tants detalls que em plantejo aquests dies. Un de tants propòsits que després probablement queden en no res, com els de cap d’any:
Anar fent petites gravacions de veu a l’Emma per a la posteritat. I si, d’aquí molts anys, un dia es queda paralitzada perquè li venen fragments de frases de la part més posterior del cervell, del racó on es guarden els records, potser no sabrà què signifiquen però, al final, deduirà que es tracta d’un d’aquells diàlegs que se sabrà de memòria de tant escoltar-los.
I que no li passi com a mi.
* de forma maldestre, fent servir només dos o tres dits, perquè jo mai vaig fer mecanografia
Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 05/10/2011 a les 17:31h.
- Categories: Entrevistes, Esports, Fotoblog, Gadgets, Jocs, Manies i Obessions, Paternitat, Personal, Reflexions Barates, Videoblog.
- 1 comentari.
- Conté 234 paraules.
When I’m Pipe And Slippers And Rocking Chair
La normalització era això: samarretes de Kirby al Zara. I pensava l’altre dia a l’autobús (l’autobús m’està anant molt bé per a pensar, cosa que ara tinc la sensació que amb anterioritat no feia gaire sovint, amb l’aparent ofuscació que em produïen els transports soterrats) en un petit projecte / experiment. Es tractava d’aturar pel carrer a qui portés una samarreta de super-herois o que en fes referència, fer-li foto i preguntar-li si ha llegit el còmic que porta al pit. Esperaria cada vegada un “no” com a resposta perquè en això sóc com un antic culer.
I no sé què és el que desitjo més que l’Emma algun dia entengui del seu pare, si la seva afició pels còmics en plena maduresa o que el seu cervell bombollegi de tant en tant idees per a quedar-se en simplement això, idees que exploten i desapareixen.
La meva paperera de reciclatge està plena de bones intencions.
Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 23/08/2011 a les 13:03h.
- Categories: Còmic, Fotoblog, Moda, Paternitat, Personal, Reflexions Barates.
- 1 comentari.
- Conté 154 paraules.
Lying In The Long Long Grass
Va haver una època en la que feia tot el possible per anar sol a tot arreu. Així podia caminar escoltant música pel carrer. Una situació absurda (relatada més d’una vegada per aquí) perquè era completament provocada. Fins i tot tenia cançons i àlbums designats per trajectes habituals o localitzacions concretes perquè tenien un significat per a mi o simplement encaixaven amb l’entorn.
No puc recordar quan ho vaig deixar de fer.
Idea per un projecte personal: agafar el mapa de l’àrea metropolitana de Barcelona i geolocalitzar les cançons. Si un cas, ja crearem a posteriori un Foursquare musical on marquem què escoltem, on i perquè. Diguem-li FoomSquare™ *.
* SoundSquare és un bon nom però he arribat massa tard.
Hi ha 5 comentaris. Veure els detalls del post.
Walking Like Groucho Sucking On A Number 10
És un home prim i porta un pentinat que li fa el cap gran. Cada dia, passa el trajecte en tren des del centre de la ciutat fins les afores de la zona metropolitana lligant cigarros. Només baixar del vagó, se’n fuma el primer. Al costat seu viatja asseguda una noia que, en aixecar-se, fa la mateixa alçada que quan estava asseguda. Per tant, tècnicament no s’aixeca. Més enllà, l’home mut de la gorra gesticula i murmura a una noia, amb sons inintel·ligibles, que el que més li agrada en aquesta vida és anar a pescar.
Idea per una sèrie de televisió: un vagó de tren i un grup de desconeguts que es troba cada matí i mai es dirigeixen la paraula. Vint minuts de silenci i megafonies.
Títol per la versió original: Travelling™. Títol pel remake nord-americà: Continuous Shot™.
Hi ha 5 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 01/04/2011 a les 12:23h.
- Categories: Fotoblog, Sèries De Televisió, Televisió, Transports.
- 5 comentaris.
- Conté 139 paraules.
Complimentary Champagne
Hi ha qui surt a córrer per estar en forma, hi ha qui surt per perdre els quilos de més i hi ha qui busca uns minuts d’introspecció. És el moment de gaudir de la ciutat a una velocitat uniforma i accelerada, aïllat en la música, en el moviment i en els esbufecs.
Fa unes quantes nits, corrent per la Gran Via de Barcelona, em va fer la impressió de que un tipus tenia intenció d’aturar-me mentre es tocava el canell. S’ho va repensar unes dècimes de segons abans de que ens miréssim als ulls i ens creuéssim però vaig pensar que, si el meu instint no m’havia enganyat, s’ha de tenir valor per voler aturar a un paio que va corrents pel carrer per demanar-li l’hora. És quan vaig pensar que potser van ser els esbufecs tuberculosos de qui ja no pot més el que va fer que canvies d’idea i es fes enrere.
Perquè si m’hagués preguntat l’hora, estic segur que hagués trigat com uns vint segons en recuperar l’alè i poder articular alguna paraula. I ell s’hagués sentit com quan vols veure un vídeo online i et salta la publicitat. Allò que esperes impacient total per res.
Estava pensant que no seria mala idea patrocinar les converses i el dia a dia.
Hi ha 5 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 27/10/2010 a les 14:49h.
- Categories: Dos Punt Zero, Fotoblog, Personal, Publicitat, Reflexions Barates, Salut.
- 5 comentaris.
- Conté 212 paraules.
