'Encara sense vídeos de gatetes'.

Documented Minor Emotional Breakdown Number 26

El súmmum de la indecisió és passar unes hores avaluant quin serà el nou password de sistema quan el mateix sistema t’exigeix canviar-lo després de caducar l’anterior i penedir-se de l’escollit deu minuts després d’haver-lo actualitzat, memoritzat i guardat fins i tot on no feia falta.
I, amb aquesta angoixa encara al cos, em pregunto perquè els restaurants i cafès del món no ofereixen entrepans de Bimbo™ amb Nocilla™ i perquè riure no és un verb reflexiu quan es tracta d’humor intel·ligent (sigui lo que sigui això).

Iba a hacerlo esta mañana, levantarme de la cama, comprar algo de comida y ordenar por fin mi vida…

Wrapped Up In Books

Internet té qualitats com que qualsevol confusió et porta a algun lloc. Cap (o gairebé cap) de les persones a qui la seva cerca a Google (o altres) els han dut aquí, realment buscaven res relacionat amb el contingut que ofereix aquest blog. Però aquí acaben. I no es queixen. Qualsevol confusió et porta a algun lloc, i amb una mica de sort, a algun lloc per descobrir i amb molta sort, a algun lloc interessant.
Sovint, la Síl diu coses que no entenc perquè de vegades parla massa ràpid. És una persona que diu coses interessants, que no et voldries perdre, però com ràpidament passa d’una frase a una altra, ja no vols preguntar. Així, de vegades ella diu “mira quina hora és, que arribem tard” i jo entenc “mira que ens riurem del pa” i em quedo estranyat sense entendre el significat del que ha volgut dir. Però com és poeta i pianista i té molta capacitat d’abstracció… Als dos minuts, jo dic “però mira quina hora és, que arribem tard!” i ella em diu enfadada “si ho acabo de dir!”.
I és que, a la meva vida, les confusions no porten enlloc (paradigma de les reflexions barates d’aquest blog).

Que endreçada, neta i polida seria una vida categoritzada, indexada i amb cerques.

Por Lo General La Gente Es Chusma

- El fet és que la gent s’està tornant cada cop més tonta. Tenim tota aquesta tecnologia sorprenent però els ordinadors encara no són més que màquines masturbatòries de quatre dígits. Es suposava que l’internet ens havia d’alliberar, ens democratitzaria, però realment tot el que ens ha proporcionat ha sigut el fracàs de la candidatura de Howard Dean i l’accés a pornografia infantil vint-i-quatre hores al dia. La gent ja no escriu. “Blogueja”. En comptes de parlar, “textegen”. Sense puntuació. Sense gramàtica. LOL això i LMFAO alló. Em sembla que no és més que un grapat de gent estúpida pseudocomunicant-se amb un altre grapat de gent estúpida en un protollenguatge que recorda més al que els cavernícoles acostumaven a parlar que a l’anglès.

- Encara i així, tu ets part del problema. Estàs “bloguejant” entre els millors.

- D’aqui la meva auto aversió.

Hank Moody a LOL.

D’aquí al bloqueig del blogger, l’auto parodia i el remake 2.0 no hi ha gairebé res.

Día De Internet

Poques coses hi ha que em semblin més odioses que hi hagi un dia per tot. Avui ha sigut San Enjuto.

Días Fríos

Aprofitant el cel blau i aquest aire net, he baixat al carrer a fer unes fotografies a l’edifici on es troben les nostres oficines. Coses del màrqueting. Gent fumant a les escales, cotxes en triple fila i el nostre cambrer de passeig. A l’horitzó, avionetes amb anunci, precursores dels banners i els popups.
Les pilotes de Nivea eren un spam molt més apreciat pels seus destinataris.