Llevo muchos años ejerciendo de espía casual en el autobús de la línea 24 que sube por la calle Mayor de Gracia, en Barcelona. Tengo en casa un archivo de gestos, frases y conversaciones escuchadas a través del tiempo en este trayecto de autobús, y hasta creo que podría escribir una novela tan infinita como aquella que quería hacer Joe Gould sobre Nueva York, pues he robado y registrado todo tipo de frases sueltas, conversaciones extrañas, disparatadas situaciones.

Exploradores Del Abismo. Enrique Vila-Matas.

Estic segur que hi ha moltes més possibilitats de que un fet quotidià generi una bona idea que et toquin els euromillones. I estic segur que hi ha molts més jugadors de la loteria que grans pensadors i exploradors d’idees atzaroses. Emulant als Kaiser Chiefs:

There are many things that I would be proud of
If I’d only invented them such as the wheel
The washing machine and the tumble dryer
On these inventions surely I could retire

I want to retire
No longer required.

durant un temps vaig fer un esforç, d’aquests que es fan cap a dins, per retirar-me amb un gran invent que em permetés desaparèixer per sempre més, econòmicament solvent, i immortalitzat per la resta dels dies aliens. La inspiració, com tot en aquest univers, és relativa i et transporta de les idees més abstractes a creure que pots inventar el proper gadget per arrasar el mercat, que ja haurà estat pensat, dissenyat i prototipitzat des d’unes estovalles de paper de McDonald’s. Vaig voler escriure el meu enèsim intent de novel.la, una guia hiper-realista de viatges a ciutats imaginàries, per descobrir aquest nadal que ja està escrita. Com aquest blog, que ja està escrit. Semblant-se a molts altres, té una categoria transports públics conseqüència directe del fet de que qui aquí escriu no té carnet de conduir. Així, en multitud d’ocasions durant els últims quatre anys, m’he dedicat a robar les escenes que m’envoltaven en trens, metros i tramvies. I amb aquesta actitud, no hi ha res més vulgar que confirmar un estereotip com: en esta vida, ya está todo inventado, que deia ma mare.

Vila-matas, me matas. Com a mínim, aquesta frase és meva.

A Austràlia, la policia cataloga com a problema de proporcions epidèmiques la quantitat de joves atropellats quan creuen un carrer escoltant els seus iPods (no qualsevol altre reproductor multimèdia, només iPods) i han llençat una campanya de conscienciació al més pur estil DGT. Com molt bé ha comentat Bill Gates durant els seus vídeos de comiat abans de la seva retirada dels negocis, ja que Apple fa una bona feina pel que fa a l’usabilitat i, en aquests termes, l’iPhone seria el producte bandera, proposo un sistema de localització (GPS, Google Maps) que detectes la nostra posició contínuament i cada cop que anéssim a creuar un carrer, un metre abans de la vorera, baixes el volum i ens indiques amb veu fitter happier: “Por favor, mire a ambos lados de la calle antes de cruzar”.
Si el Nokia 6120 Classic del meu amic Pepe es capaç de llegir en veu alta qualsevol SMS que rep amb veu femenina i robòtica, per què no podem invertir en salvar unes quantes vides?

Per cert, últim missatge de text que ha rebut: “Hola. Soy tu móvil. Cárgame, cabrón, que me estoy quedando seca”.

Es tracta d’un sistema de xapetes a 1€ què definirien les intencions què es tenen quan es surt de nit. Les xapetes bàsiques serien:

Per elles:
- Tengo novio.
- Busco relación seria.
- No soy sueca.
- Soy rubia de verdad.
- Soy teclista. Eres bajista?
- No tengo nombre.
- No tengo móvil.
- He venido con mis amigas (No hablo).
- A tí qué coño te importa?!
- Ya me iba.
- No.

Per ells:
- Sexo. Ahora.
- No tengo novia.
- No soy celoso.
- Mi novia me ha dejado.
- Nadie me quiere.
- Quieres tomar algo?
- Qué tomas?
- No soy de aquí.
- Qué haces para Sant Joan? (válida para fin de año, carnaval, etc…).
- Estás sola?

Com a fons de les xapetes, apareixeria la bandera de la teva nacionalitat. Opcionalment, es podria dur una segona xapeta amb la bandera d’un segon idioma què es parli.

Nou invent: Liga - Fácil.

Pd.- Totes les xapes estan basades en experiències reals. Agraïments a… bé, tampoc seria el moment de posar en evidència a ningú, ara.

Cita el blog: I.D.