Arcadia
El fet d’anar pel carrer fent fotografies amb la càmera de l’iPhone mentre escolto música, edito la fotografia amb la versió de Photoshop per iPhone (una mica de contrast aquí, una mica d’exposició allà) en el mateix moment que converteixo la imatge en una Polaroid (més falsa que un bitllet de trenta euros) amb Polarize i després la pujo a qualsevol dels blogs que existeixen amb la seva pròpia aplicació també (Flickr, Tumblr, Posterous) mentre s’anuncia automàticament a Twitter pot sonar cool, tecnològic, guay, molongui o modern però l’única cosa que n’he tret és topar tres vegades amb tres vianants diferents que sí miraven per on anaven.
Potser l’evolució, en la seva saviesa infinita, mantindrà els cinc dits però ens farà créixer un “tercer” ull.
Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 03/12/2009 a les 20:38h.
- Categories: Dos Punt Zero, Fotoblog, Gadgets, Geek, Personal.
- 2 comentaris.
- Conté 125 paraules.
Porks And Beans
El transport públic és on realment es pot prendre el pols als gustos de la gent pel que fa als llibres i saber què és el que està de moda. Com no es veu per enlloc la nova novel·la del Dan Brown, un només pot pensar que, a l’igual que la Susan Boyle agradava perquè era lletja, cantés millor o pitjor, i va acabar com va acabar, potser el Dan Brown no vendrà tants llibres, sigui el seu nou “hit” més o menys entretingut que els anteriors, perquè ara està forrat. Així som per aquestes terres de rabiosos.
És aquest el primer post escrit i publicat en moviment, en un tren direcció Barcelona, des d’un iPhone i utilitzant WordPress 2.
Hi ha 5 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 10/11/2009 a les 18:38h.
- Categories: Blogocosmos, Fotoblog, Llibres, Música, Personal, Reflexions Barates, Transports.
- 5 comentaris.
- Conté 119 paraules.
In The Year 2525 Some Machine Is Doing That For You
Fa mesos que, cada cop que em poso a rentar els plats, una picor al nas acaba portant-me a un estat al·lèrgic d’esternuts incontrolables amb alguna que altre llàgrima. Suposo que, després de tantes setmanes, he convençut al meu entorn que no és una excusa per no rentar els plats de la mateixa manera que a la Síl li entren espasmes a les cervicals quan proposo anar en Bicing en comptes d’anar caminant. Portant el mètode condicional clàssic de Pavlov una mica més enllà des del 2006.
El que salta a la vista és que no s’entén perquè no tenim un rentaplats a casa que resolgui aquesta situació. De petit no teníem rentaplats a casa. Ni rentaplats ni microones ni vitroceràmica. Ma mare, de la respectable escola de la meva àvia, havia decidit que la cuina havia de ser l’últim i irreductible emplaçament gal de la tradició i la interacció humana. Així, mentre al menjador vivia l’equip de música d’última generació, a la cuina rentàvem a mà i escalfàvem el menjar amb el poder del foc, com els nostres avantpassats. Com dic, la tradició moria a les portes de la cuina malgrat no vam tenir mai vídeo, ni VHS ni Betamax, i no recordo haver rodat mai cap pel·lícula.
L’ombra de les costums més arrelades a casa és allargada i al meu antic pis tampoc hi va haver un rentaplats mai. I a aquestes alçades, penso que no sé perquè encara hi ha qui aixeca una cella quan s’assabenta que no tinc carnet de conduir a la meva edat. El que és veritablement greu és que no sé com funciona un rentaplats. No en sabria posar un en marxa i molt menys entenc com poden sortir els plats nets d’allà. Puc entendre perquè els avions que pesen tones s’enlairen gràcies a la combinació de propulsió i velocitat amb unes ales que, amb la seva superfície, sustenten l’avió en l’aire a causa del seu efecte aerodinàmic i contraresten l’acció de la gravetat. Però que la porqueria es desenganxi ficant els plats en una nevera petita? Això és el futur!
Sense rentaplats però corríem als US a comprar l’iPhone en el seu dia. Les meves prioritats tecnològiques són així de capritxoses.
Fotografies per Barrut.
Hi ha 18 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 29/10/2009 a les 12:32h.
- Categories: Gadgets, Gastronomia, Manies, Personal, Reflexions Barates, Salut, Transports.
- 18 comentaris.
- Conté 368 paraules.
Amb Interrogant D’Exclamació
He sortit d’hora de la feina, he anat a tallar-me el cabell i a dir-li hola al futur Marc Petit. He creuat en Bicing una Barcelona blaugrana a les samarretes i als balcons i a les converses escoltant l’últim del Jarvis. I he arribat a casa. Una dutxa i s’acaba el dia. Sense sentir cap necessitat d’actualitzar aquest blog. Amb la de coses que tenia a dir el setembre passat.
I, per cert, he de rectificar. Em vaig equivocar. Pitjor que oblidar l’iPhone és oblidar els auriculars.
Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 26/05/2009 a les 20:47h.
- Categories: Esports, Fotoblog, Gadgets, Música, Personal, Transports.
- 4 comentaris.
- Conté 86 paraules.
Love Is Pain
Ma mare ja no em coneix. Em pregunta perquè no he esmorzat o si vull truita (en el sentit literal) per sopar. Potser no és que no em conegui sinó que ja no em recorda. Dos fills i un gos són massa costums i manies acumulades per a recordar. Especialment si portes set anys apareixent molt de tant en tant per casa. Qualsevol dia em prepara coliflor amb beixamel. Segur que no recorda que vaig desenvolupar un radar especial per la coliflor i la puc olorar des de l’ascensor. Aleshores, giro cua i truco des de la cabina més propera per dir que soparé fora. Bé, això era abans. Ara hi ha mòbils. Alguns sense botons. Ens ho va dir una nena petita, que sa mare el tenia. Vam respondre que nosaltres en teníem dos perquè, de tant en tant, està bé fer-se el xulo.
El sostre del meu antic dormitori és la única cosa que roman intacte. Tota la resta ha canviat. No queda res meu.
Hi ha 11 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 10/09/2008 a les 11:48h.
- Categories: Fotoblog, Gastronomia, Manies, Personal.
- 11 comentaris.
- Conté 166 paraules.
