El fred que vam passar la nit de recital de dissabte per Gràcia m’ha deixat una de cal (llavis tallats i mal de coll) i una de arena (ara ja sé què posar-me pel matí: per fi, roba d’abric). Ja no depenc de la compactació sardinista que provoquen els transports públics metropolitans per entrar en calor perquè, pel que fa a escalfor, els vagons van sobrats. La veu del Rubianes juntos a las siete, ocho y nueve de la mañana porque se quieren, señores!! és el primer pensament coordinat que tinc al voltant de dos quarts de nou.
Per regular la temperatura, avui m’he posat un dels quatre (4) cd’s que em vaig agenciar divendres a la tarda, en un atac d’aquests compulsius que van evitar que em comprés unes Adidas ben mones el dissabte. Tinc el consumisme sota un relatiu control.

Desmenteixo que el cantant hagi rodat cap vídeo de Los Planetas. Amb els seus sons d’imatges fredes i l’origen nòrdic del grup, aquí el que s’evoca són raigs de sol hivernals (jo també sóc poeta barat).